La barraca número 147 està inserida dins d'una paret de pedra seca, com un úter que s'endinsa entre les pedres, on es mantenia latent la vida del rabassaire a resguard dels elements extrems. Normalment sortia d’allà amb el cap pel davant, com els nadons, i en contes de plorar feia un renec.
- Caguntot. Ja he perdut el podall, hòsties!
Els pedrasequers ja han trobat el terra de la construcció i la forma original de la planta. Les pedres es van apilant i aviat s’escometran les tasques de la formació de la cúpula, element imprescindible en qualsevulla barraca.
En aquesta jornada, el grup de restauradors de barraques ha estat delmat per les incidències físiques d'alguns dels seus elements, els quals es troben en període de restauració d'ells mateixos.
 |
 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada