Temps de neu a les barraques

Els pedrasequers no paren de demostrar la seva capacitat de treball i sacrifici. La previsió meteorològica per a avui era bastant descoratjadora, amb anuncis de fred i plugims o nevades, doncs la tropa s’ha reunit a l’hora habitual a la Plaça Calissó i ha enfilat el camí de la barraca de torn, la del Carbó, en la qual els hauria anat molt bé trobar una mica de brasa d’aquest combustible per a escalfar-se el físic. 

La nevada no ha estat motiu de retirada, en canvi sí que s’ha valorar la possibilitar d’un cert perill que els cotxes es quedessin atrapats. 

El barracaire d’aquesta construcció va ser un cercador de paraules. El seu lèxic era bastant limitat i volia conèixer el significat de totes les veus que mostressin una certa utilitat. En una ocasió, un contertulià li va dir que era un mica “llondro”. Ell no va saber si donar-li les gràcies o una hòstia, perquè no sabia si l’estava afalagant o insultant. Més endavant va llegir en un diccionari vell, heretat del seu avi, el significat d’aquella veu i la va incorporar al seu vocabulari, tot aguantant-se les ganes de la revenja. Ara ell li podia dir “llondro” a algú altre del seu entorn i deixar-lo estorat, perquè mai havia sentit aquesta expressió. Més endavant es va trobar un altre que li va dir “neula” i ell es va estarrufar, perquè una paraula que descriu aquell canut dolç i cruixent no podia ser dolenta. L’accepció 4.2 del diccionari del seu avi li va obrir els ulls i es va emprenyar. Ara és més prudent i es fa l'orni quan algú li diu algun mot que no coneix, tot anant-hi tantost, cap al diccionari de l'avi, per a trobar la llum.