dimarts, 10 de gener de 2023

Finalitzada la 161 i ara a per la 147

No us podeu imaginar l'energia que ha portat els Reis d'Orient a la tropa de pedrasequers. Veieu les imatges de la finalització de la barraca número 161, una abans de plantar els lliris, la següent és una filmació del procés de la jardineria i l'ultima una imatge del resultat. Addicionalment ha estat batejada com la barraca “de Goleres”. 

No us penseu que han consumida allà tota l'energia. Ans al contrari. Això ha estat un escalfament per a després escometre les tasques de restauració de la barraca número 147, altrament coneguda com “d'en Josep Carbó”, que també es troba al puig de la Creu. 

El barracaire filòsof no gastava tanta energia. Ell era més de pensar, de fer treballar les neurones per a complaure les seves ànsies d'abassegar coneixement. De bon matí, quan arribava a la barraca les seves dendrites ja començaven a connectar les cèl·lules del seu cervell tot fent sinapsi, comunicant a l'amígdala les sensacions que li entraven per l'epidermis i, com a resultat, produint emocions. Capia tot agotnant-se i col·locant el puny tancat sota el mentó, a l'estil del pensador de Rodin: “Vet aquí quina flor d'estepa més maca”; “A mi m'agraden les flors maques i si l'arrenco es pansirà”; “Ergo, no l'arrenco”. Aquest era el sil·logisme número 254, encara li faltaven 111.
 

I aquí la barraca "d'en Josep Carbó".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada