La barraca Roja del veí

Pot ser som un cas extraordinari, un cas d'estudi i, pot ser, de museu; el cas és que dóna la casualitat de que tenim molt bona relació amb els veïns barracaires, fet que s'hauria d'imprimir en gòtica, emmarcar i lluir al frontispici de les xemeneies.  

La barraca 105, altrament coneguda com "Roja", pertany al catàleg barraquer del terme de Sant Llorenç Savall, controlat per l'amic barracaire Jordi Guillemot, motiu pel qual no s'ha de confondre amb la que té el mateix número del catàleg del grup de Castellar.

L'amic i company Jordi va demanar, en préstec, el ternal que fa servir el grup de Castellar per a aixecar les pedres pesants d'aquella barraca cap a la seva ubicació, al damunt de les parets que delimiten la seva forma. La qüestió és que el grup de Castellar li té molta estima al seu ternal i no el deixen anar sol enlloc, motiu pel qual tot el grup va acompanyar l'enginy per tal d'ajudar-lo en el decurs del seu servei en terres amigues.

Aquesta barraca es troba prop de la barraca de la Torrota, a la carena del Ricó. El sobrenom de Roja li ve de l'estrat de rogenques que la sustenta, el mateix que acull la famosa Roca dels Senyals i la Torrota de la Roca del segle XI.

L'amic Jordi va demanar l'ajut del veïnat per causa de les dimensions de les pedres que s'havien de moure, amb una certa urgència perquè aquella construcció s'havia començat a fer servir per a dipositar els excedents de la digestió d'alguns passavolants. El cronista és de l'opinió de que aquets improvisats caganers ara ho tenen més bé, perquè s'ha guanyat en intimitat, però se la reserva.

Amb l'ímpetu que els caracteritza, els membres del grup han iniciat una frenètica activitat per a posar pedra sobre pedra, sota la mirada crítica d'algun company que diu que s'hi va massa ràpid i això és en detriment de l'estètica de l'obra (el cronista ja ha manifestat en més d'una ocasió aquesta mateixa opinió).

El cas és que, sense menystenir la qualitat de la tasca realitzada, el veí està content de com ha quedat, que ve a significar una mena d'aprovació de l'obra, i els membres del grup se senten satisfets d'haver ajudat en la reconstrucció del patrimoni de la vila fronterera.