Avui ha tocat anar d'aventura
descobridora, amb l'ànima plena d'il·lusió per trobar aquell tresor que s'esmuny
entre les bardisses sense piular, dormint el somni dels oblidats de la
història.
Un Dijous Sant,
concretament el 30 de març de 1809, els soldats francesos van passar per Castellar i,
no se sap si perquè feia fred o perquè s'avorrien, li van calar foc a can
Cosidor, aprofitant per a pelar l'amo, el Josep Cosidor, que era l'alcalde de
la vila, segons explicava Vergés Mirassó (1974) contradient-se una mica, perquè ell mateix diu que al 1810 encara era alcalde, sense entrar en qüestions d'espiritisme. Amb aquests antecedents, el grup d'aixecadors de pedres s'ha proposat
trobar les que puguin quedar d'aquell mas, si és que encara hi ha alguna.
Una mica confiant en
l'ull expert que apunta cap a un lloc geogràfic, una mica amb la vareta de
Zahorí entre les mans, els membres del grup s'han disgregat per la zona en la
que haurien de trobar algun rastre, esmerçant els seus esforços en la neteja de
tot l'embardissament que ha anat ocupant aquell tros de món. De moment, sense
resultat positiu.
Pot ser cal cobrir-se les
meninges amb un salacot i vestir cerimoniosament una armilla d'arqueòleg per a trobar algun
rastre. Els membres del grup no es donen per defallits i continuaran la seva
tasca en el decurs de la propera jornada laboral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada