dimarts, 18 de febrer de 2014

I també xemeneies

Ja s'havia comentat la capacitat que té el grup per a escometre tasques de diferent calibre, tant si es refereixen a la pedra seca com si es tracta d'instal·lar xemeneies.

La qüestió és que a la seu social del Centre Excursionista de Castellar hi ha una xemeneia que tirava més fum cap a dins que cap a fora, motiu pel qual havia estat descansant un bon grapat d'anys sens sentir les flames dins de la seva panxa. Davant de l'interès suscitat per a donar-li una sortida, ja sigui la de posar-la de nou en marxa o la d'eliminar-la d'aquell lloc privilegiat, el grup es va interessar en fer una prospecció dins de la primera possibilitat, fent un estudi molt acurat sobre les xemeneies i les seves característiques, arribant a la conclusió de que el tir era massa llarg i ample i s'havia de fer alguna cosa. L'enginyosa solució ha esta la d'introduir un altre tub dins del que fa de xemeneia, de forma que els gasos no es refredin i tinguin la tendència a pujar, en lloc de baixar, que és el que han de fer a totes les xemeneies del món.

Un cop el material ha estat preparat, el grup s'ha congregat amb la sana intenció de procedir a la seva instal·lació i, després, a demostrar el bon funcionament per mitjà de la pantagruèlica prova de coure una botifarrada en les brases de la foguera inicial.

Tot i que dins del local no es pot evitar una certa ferum de la crema, es pot dir que el fum ha tingut tendència a pujar i les botifarres han estat ben cuites, daurant-se la pell en les rogenques brases que la llenya d'alzina ha proporcionat. Un bon esmorzar ha constituït la celebració de la reeixida tasca realitzada, en la que els membres del grup han passat una bona estona, tot pensant, entre anècdotes i rialles, en els reptes que tenen pel davant, ara sí, referents a la pedra seca.

     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada