Forn d'obra

No tot han de ser barraques. Avui tocava visitar el forn d'obra que ha estat desvetllat recentment, una construcció que sorprèn per les seves dimensions i la seva ubicació.

El bosc amaga sorpreses, això ha estat ben demostrat amb les troballes que s'han pogut catalogar, que han estat posades en coneixement dels membres del grup per diferents vies. En aquest cas, la jornada s'ha dedicat a la presa de contacte amb aquest gegantí forn d'obra, que descansava de la seva feina entre pins i matolls, mig oblidat. Un corriol, molt poc fressat, ha portat als membres del grup, i les seves eines, fins al discret lloc on es troba aquesta construcció. Els aritjols, com era d'esperar, s'havien fet els amos de l'entorn però, en aquesta ocasió, els membres del grup venien preparats transportant una desbrossadora mecànica que els ajudaria en la seva feina de neteja.

Ràpidament s'han posat tots a treballar, repartits com els ha vingut en gana i fent les tasques que a cadascú li venia de gust, en una demostració de la seva perfecta organització. Un amb la serra mecànica i un altre amb la desbrossadora, han començat a tallar a tort i dret tot el que es trobaven pel mig, obrint pas allà on la vegetació l'havia barrat.

La construcció, mixta de maó i maçoneria, es troba bastant malmesa, però es conserva en un relatiu bon estat la part on es procedia a coure els maons i la boca d'alimentació del foc que els escalfava. Els quatre túnels pel que s'accedia a l'interior, per a les tasques de càrrega i descàrrega, es troben en alt risc d'esfondrament.

 En aquests tipus d'obra, els membres del grup es limiten a netejar la zona i prendre les dades necessàries per a catalogar la construcció.

Dia d'inauguracions ...

No tot es treballar. De tant en tant s'ha de recollir el fruït del que s'ha sembrat amb tant d'esforç, i els membres del grup s'han dedicat avui a retratar-se davant de les darreres barraques que han construït, tot ufanosos de la seva tasca.

De la Molsa

La barraca de la Molsa és una de les darreres adquisicions i que no ha requerit de grans esforços per al seu arranjament. Va ser més dura la tasca de neteja dels voltants, on regnava l'arítjol a plaer, que la d'arreglar la barraca pròpiament, donat que presentava un molt bon estat.

Del Ferran Da Silva

En el cas de la barraca del Ferran Silva sí que es van esmerçar esforços. Tant els dedicats a la neteja de l'entorn com a la reconstrucció de la peça que, en la seva troballa, es mostrava al món enfonsada i colgada de punxeguda vegetació. La urbanització de l'entorn també va ser important, per tal de fer-lo més agradable a les visites.

De la Vidalba

Pel que fa a la barraca de la Vidalba, el procés de reconstrucció ja s'ha seguit en les darreres entrades d'aquest bloc, donat que ha estat en la que s'ha treballat fins ara. La construcció es va haver de reforçar en l'estructura i completar en el sostre. Pel que fa a l'entorn, ha quedat com per a muntar una bucòlica festa.

De l'Agnès

Finalment s'ha procedir a inaugurar la barraca de l'Agnès, a la que ja es va fer referència al post anterior d'aquest bloc. Aquesta barraca també es va trobar en molt mal estat i va requerir d'un cúmul de tasques importants, principalment per la falta de pedra, material que es va haver de transportar expressament utilitzant diversos enginys però, sobre tot, la força que aporta un bon esmorzar.    

A les imatges hi són tots els aixecadors de pedra que formen el grup, que és el dilema que ha fet anar-se ajornant el càsting fotogràfic però, en un moment o altre s'havia de procedir, i ha estat avui quan s'ha muntat l'escenari, encara que faltaven alguns membres que han estat afegits digitalment. 

Les claus de la barraca de l'Agnès han estat lliurades

La propietària de la barraca ha pres possessió. L'Agnès ha procedit a la cerimònia de plantar els lliris al mantell de terra que cobreix el sostre de la barraca que porta el seu nom, acte simbòlic i pràctic que posa el punt i final a la fase de reconstrucció d'aquesta inestimable peça.

L'infatigable Jordi Guillemot, pare de la criatura (tant de la troballa de la barraca com de la seva propietària), ha fet de director d'escena en aquest memorable acte, que romandrà a la memòria dels mestres barraquers mentre aquesta esdevingui clara i diàfana.

Moltes gràcies Agnès i Jordi per la vostra participació en l'inabastable periple del barraquer empedreït.

La barraca “de la Vidalba” ja està restaurada

L’equip ha funcionat amb una sincronicitat de rellotge Suís. Uns per una banda, uns altre pel davant i la resta pel darrere, tant la barraca com l’entorn han quedat com per a ser inaugurats per alguna personalitat que es presti a fer-ho. S’accepten propostes, sempre i quan es presenti un certificat d’incorruptibilitat.

Clic per a veure el vídeo

El fred no ha pogut amb els ànims dels aixecadors de pedres, que s’han posat a treballar només arribar a la ubicació on es troba aquesta construcció. Realment s’han fet més tasques de neteja de bosc i urbanització que de construcció, pròpiament dita, ja que la barraca estava bastant sencera.

Com a petit homenatge al grup, veieu la pel·lícula amb la que s’acompanya aquests post, que us donarà una idea de com es treballa, en una sincronitzada anarquia amb la que s’obtenen uns resultats espectaculars.

Restaurant la barraca “de la Vidalba”

Aquesta barraca es trobava totalment colgada sota una espessa capa de branques, arítjols, heures i vidalbes. Un gran pi havia caigut fa temps, ara ja amb la gruixuda soca podrida, i segurament la va colpejar, fent-li un trau en la cantonada que té abonyegada, a més de desplaçar-la un xic de la roca a la que està adossada.

El grup ha tingut feina de neteja durant tot el matí, desembrossant i traslladant tota la matèria vegetal a un lloc on no fes nosa. Els dalls esmolats, les tisores i les serres han anat queixalant a tort i dret fins a deixar el lloc com per a fer una bucòlica festa campestre. Ara sí que es veu la barraca!!! Fins i tot el pit-roig de torn, aquell que ens visita a l’hora d’esmorzar, feia com unes revolades més alegres de branca en branca.

L'hora sindical (Foto de Jordi Guillemot)

A migdia, poc més o menys, s’ha donat l’ordre d’aturar les tasques per a finalitzar la jornada i el grup, molt ordenadament, se n’ha anat per on havia vingut. Allà queda la seva obra, encara per acabar, però sense sentiment de propietat ja que són conscients de l’efímer que és el seu treball. Fan la feina en un terreny que no és seu i amb unes pedres que no són seves, però sí que és seu el plaer de veure una obra realitzada amb les seves mans i amb les seves eines. A vegades troben algun amo amb una certa sensibilitat, que els hi agraeix la feina feta, i fins i tot els convida a un esmorzar de forquilla, en un gest de generositat desbordant, però ells fan la feina sense esperar res a canvi.

Jornada de tasques diverses i nova troballa

La jornada d’avui ha estat dedicada a la neteja dels entorns d’algunes de les noves troballes, com ara la barraca de la Molsa i la de la Vidalba, que estaven colgades de arítjols i branques d’arbres caiguts.  A la primera també s’ha reforçat la part davantera del sostre i a la segona s’ha esporgat la zona i amuntegat pedra caiguda, encara que el seu estat és molt bo, però requerirà d’una revisió de la seva estructura.

Restes de la nova barraca

Una parella dels membres de grup han aprofitat per a desplaçar-se a prendre les mides de diverses barraques que es trobem per la zona, així com la forma de la planta, les seves coordenades i l’orientació de la porta, per tal de completar el catàleg que molt acuradament mantenen al dia. En aquesta excursió tècnica, s’ha identificat una nova barraca en una zona que havia estat molt transitada, donat que el camí passa pel mig de la construcció però, com sigui que està molt deteriorada, havia passat desapercebuda fins ara. Encara es troba orfe de nom.

El forn de calç

També s’ha aprofitat el viatge per a prendre les coordenades d’un forn de calç que ha vista la llum a tocar de la carretera que mena cap a Sant Feliu del Recó, tot venint de Sant Llorenç Savall. Aquest forn ha estat posat al descobert gràcies a la neteja realitzada dels vorals de l’esmentada carretera, encara que tot fa pensar que la construcció de la mateixa es va menjar la meitat de l’arquitectura del forn.

El dia d’avui també estava destinat a fer el reportatge fotogràfic de les barraques finalitzades, amb la posada dels protagonistes i les banderes onejant al vent, però, com que hi faltaven alguns dels personatges amb un paper important en la comèdia, s’ha ajornat la sessió fins al dimarts vinent, encara que algú pot ser haurà de dependre del Photoshop per a encabir-se en la imatge del grup.

Aquest diumenge 17 de febrer hi haurà una trobada de la Coordinadora de la Pedra Seca a Sitges i un membre del grup hi assistirà, donat que té la responsabilitat de la tresoreria de l’organització sobre les seves espatlles.

Barraca finalitzada i noves troballes

Avui ha estat un dia profitós: s’ha finalitzat la barraca de l’Agnès i s’han fet dues noves troballes.

De l'Agnès

La construcció en la que es treballava s’ha polit en la part del sostre, aportant uns quants carretons més carregats de pedra, per a cobrir-la de terra i plantar el caramell en el capdamunt, com la cofoia cua d’una boina. També s’ha urbanitzat una mica l’entorn, per tal de fer-lo més agradable, aplanant la terra que hi ha al davant de la barraca i finalitzant els esglaons de l’escala que ajuda a superar el talús que arriba des del camí principal. Properament es plantaran uns lliris a la terra que té a sobre del sostre.

De la Vidalba

Uns companys, que netejaven un antic camí carreter, han intuït que s’hi amagava alguna cosa en un punt determinat. Procedint a eliminar els desagradables arítjols que penjaven de les altes branques dels pins, com una densa cortina, i saltant per sobre dels troncs caiguts, s’han trobat una nova barraca a la que han batejat com “de la vidalba”, donada la proliferació d’aquesta planta trepadora en el lloc.

De la tanca dels cavalls 2

 El company Jordi Guillemot, de Sant Llorenç Savall, ha fet una visita al grup per a anunciar-los que hi ha una altra barraca al costar de la de la tanca dels cavalls que va trobar el cap de setaman passat, amb la qual cosa se suma una nova unitat al cens que es porta de forma molt acurada.

La jornada ha finalitzat amb una visita al recó que s'ha posat a disposició del grup per a que puguin desar les eines de treball, que cada vegada són més nombroses i pesants.