Un cop tornada la serenor, després de tants esdeveniments mediàtics en els que l'ànima dels pedrasequers ha rebut un vernissatge de reconeixement, tot i que no és el seu objectiu, la feina ha continuat el decurs de la voluntat dels components del grup, mirant al voluble cel que, un dia rere l'altre, s'ha entestat en mullar la pedra impassible, fet que la desautoritza com a component de la construcció de pedra en sec.
La barraca número 43 ha rebut les atencions d'un dels grups, construcció que ha vist créixer les seves parets i coronar-se la testa amb el caramell i els ornamentals lliris. Aquesta barraca té lligada la seva subsistència a la paret que reté el terra sobre el que està arrelada, mur que ha estat refet com a garantia de permanència en vertical de les pedres que la conformen. Com a elements complementaris, s'ha dotat l'àmbit de domini d'aquesta barraca amb dues taules on es pugui fer descansar el porró, cas de plantejar-se visitar-la en hores d'utilització d'aquesta mai ben ponderada eina, a qui ningú li fa mandra aixecar mentre es mantingui prenyada.
L'altre escamot ha dedicat el seu esforç a esmenar les desfetes dels carnussos que havien passat per aquells camins, dins del bosc, per a desfer l'embull de despulles de branques que havien escampat per allà en el seu frenesí assassí d'arbres, deixant impracticables els camins que tan acuradament havien estat impresos en els bits de la memòria del providencial G.P.S. Es pot considerar aquesta feina la més feixuga, que es veurà completada en el decurs de la propera jornada.
Un murmuri de veus emergia entre les capçades dels arbres. La mainada s'amagava dins de la barraca, jugant a submergir-se dins de la foscor per a tornar a sortir de nou, banyant-se en la confortable llum que els feia visibles, que els feia ésser.
Eren les dotze del matí quan, davant d'una cinquantena de persones, el president de l'entitat ha llegit un escrit en el que posava de manifest la supervivència del Centre Excursionista de Castellar durant seixanta-cinc anys, tot recordant els fundadors entre els que destacava l'homenatjat, a qui s'ha distingit amb la dedicació d'aquella barraca: en Simeó Caba i Genescà, que fou el primer president de l'associació.
Dos arquetips de les deïtats gregues han visitat el racó de món on ha estat finalitzada la restauració de la barraca número 146 o d'en Simeó Caba.
La presència d’Hefest (Vulcà pel romans), el déu del treball fora de les mirades alienes, que tenia el seu taller sota l'Etna, ha posseït l'esperit dels pedrasequers en la seva acurada feina. Així com el déu elaborava preuades joies per a les seves mares adoptives, la barraca ha estat decorada amb les garlandes dels lliris al voltant del solitari caramell. Per altra banda, en un lloc destacat dels muntats de la porta li ha estat gravat el número que la identifica. Addicionalment, se li han pres les mides i d’altres dades que constaran en la seva fitxa, formant part del catàleg de les barraques de pedra seca que gestiona el grup.
En marxar Hefest, l'esperit dels aixecadors de pedres ha estat dominat per l'arquetip festiu i burleta de Dionís (Bacus pels romans), qui de molt petit i per si mateix va desvetllar els secrets del conreu de la vinya. No se'n pot trobar cap altre millor arquetip per a acompanyar les ànimes dels allà reunits, el treball dels quals ret un homenatge als hereus d'aquest déu, conreadors del miraculós fruit que produeix l'elixir que connecta amb la deïtat que el patrocina. Unes ampolles d'escumós han sigut les protagonistes d'un petit acte festiu, en commemoració de la memòria d'aquell a qui ha estat dedicada la barraca. Diumenge vinent, a migdia, tindrà lloc la inauguració oficial de la peça, com a part de les activitats de la Diada del Soci en el 65è aniversari de la fundació del Centre Excursionista de Castellar (S.E.A.C. en aquells dies).
Ja només falta plantar el lliris. Els pedrasequers no s'han arronsat davant les pluges d'aquest dies i li han fet una bona empenta a la barraca, que ha quedat coberta i a punt per a plantar-hi a sobre els ornamentals lliris. El caramell se sentirà ben acompanyat d'aquelles boniques iridàcies en la que els tres pètals interiors representaven la fe, la saviesa i el valor en la mitologia grega
Cal saber que aquesta planta té una gran eficàcia contra l'asma, la bronquitis, la tos, el vòmit i les nàusees. És un diürètic d'efecte segur i el suc de l'arrel s'utilitza com a purgant. És molt usat en homeopatia per tractar els mals de cap. Així que, si patiu alguna d'aquestes malures, fiqueu-vos una estona dins de la barraca i se us passaran ràpidament. Això sí, no us passeu molta estona perquè poden venir els efectes secundaris, com ara, en estat fresc, pot provocar gastroenteritis i vòmits, i rarament pot comportar dermatitis per contacte o neuràlgies facials. El furfural és irritant i pot actuar sobre les mucoses comportant mal de cap, plor dels ulls, injecció conjuntival i irritació de la gola. El seu compost iridina és hepatotòxic en humans. Si us fa basarda, oblideu-vos i feu servir la ratafia, que té els mateixos beneficis i cap dels inconvenients.
La barraca número 146, o d'en Simeó Caba, s’està empolainant i ja té hora per a ser atesa a ca la pentinadora, com una núvia jove i eixerida que es prepara pel transcendental dia del seu casament. Tot i que els pedrasequers tenen problemes per a posar-se d'acord sobre si anirà amb el cabell cardat o arrissat. Però primer s'haurà de taponar el forat de la seva clepsa abans d'instal·lar-hi l'esponerosa perruca.
El cronista opina que la porta ha quedat un xic petita i estreta, reduïda a la mínima expressió, amb l'aparença d'haver agafat, per a fer de motllo, els més petit dels pedrasequers i haver-lo folrat de pedres pet tots dos costats. El cas és que, els antics que van inventar en aquests tipus de construcció, ja la feien petita la porta, amb la intenció de reduir la quantitat de fred a l'hivern i de calor a l'estiu que es pogués escolar cap a l'interior de la barraca, mantenint una certa confortabilitat per a les becaines del pagès. Per altra banda, tampoc se'n veien gaires de pagesos grassos en aquella època, més aviat es passejaven pel món lluint un tipus magre, com de passar gana i treballar molt.
