dimarts, 27 de novembre de 2018

Barraca feta en temps de silenci

Un cop tornada la serenor, després de tants esdeveniments mediàtics en els que l'ànima dels pedrasequers ha rebut un vernissatge de reconeixement, tot i que no és el seu objectiu, la feina ha continuat el decurs de la voluntat dels components del grup, mirant al voluble cel que, un dia rere l'altre, s'ha entestat en mullar la pedra impassible, fet que la desautoritza com a component de la construcció de pedra en sec.

Adaptant-se a les circumstàncies, l'estratègia de les forces mobilitzades els dies de sequera ha produït uns resultats dins de la praxi pròpia del grup, tot dividint el cos principal en dos escamots responsables de diferents missions dins dels dominis de Can Borrell, a saber:

La barraca número 43 ha rebut les atencions d'un dels grups, construcció que ha vist créixer les seves parets i coronar-se la testa amb el caramell i els ornamentals lliris. Aquesta barraca té lligada la seva subsistència a la paret que reté el terra sobre el que està arrelada, mur que ha estat refet com a garantia de permanència en vertical de les pedres que la conformen. Com a elements complementaris, s'ha dotat l'àmbit de domini d'aquesta barraca amb dues taules on es pugui fer descansar el porró, cas de plantejar-se visitar-la en hores d'utilització d'aquesta mai ben ponderada eina, a qui ningú li fa mandra aixecar mentre es mantingui prenyada.

L'altre escamot ha dedicat el seu esforç a esmenar les desfetes dels carnussos que havien passat per aquells camins, dins del bosc, per a desfer l'embull de despulles de branques que havien escampat per allà en el seu frenesí assassí d'arbres, deixant impracticables els camins que tan acuradament havien estat impresos en els bits de la memòria del providencial G.P.S. Es pot considerar aquesta feina la més feixuga, que es veurà completada en el decurs de la propera jornada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada