Jornades extres

Avui també s'ha treballat en la barraca d'en Simeó Caba. Els pedrasequers s'han d’'afanyar si volen tenir-la a punt per a la data de la seva inauguració.

El trespeus, equipat amb un potent ternal penjant-li entre les cames, és un element indispensable per a pujar les pedres grosses a l'alçada convenient, protegint la ronyonada dels aixecadors de pedres de tan feixucs esforços. Aquest bossell multi-politja multiplica la força amb la que s'actua sobre el seu mecanisme: un sol home és capaç d'elevar pedres d'un pes considerable, tot i que s'ha de tenir punteria per a deixar el roc allà on toca, fent posteriors aproximacions amb palanques i perpalines. Observeu atentament la imatge, amb una certa evocació de quiròfan ple de metges i infermeres fent un delicat trasplantament.

El cronista opina que la porta ha quedat un xic petita i estreta, reduïda a la mínima expressió, amb l'aparença d'haver agafat, per a fer de motllo, els més petit dels pedrasequers i haver-lo folrat de pedres pet tots dos costats. El cas és que, els antics que van inventar en aquests tipus de construcció, ja la feien petita la porta, amb la intenció de reduir la quantitat de fred a l'hivern i de calor a l'estiu que es pogués escolar cap a l'interior de la barraca, mantenint una certa confortabilitat per a les becaines del pagès. Per altra banda, tampoc se'n veien gaires de pagesos grassos en aquella època, més aviat es passejaven pel món lluint un tipus magre, com de passar gana i treballar molt.

Ara s'ha de tancar el sostre, que té la seva gracia. La dimensió de la barraca ho posa un pèl complicat però segur que la tropa se'n sortirà, com sempre fan, posant enginy i ronyons.