El pedrasequers es curen la pruïja de remenar pedres desfent i fent barraques, àdhuc si el cel transporta un eixam de boires amenaçadores. Ells són capaços de deixondir-se només amb la perspectiva de renegar a lloure entre pedres i bardisses. No en trobareu cap d'enze ni esburbat entre ells, que tots van anar a escola i són entenimentats.
En finalitzar la barraca 151, altrament coneguda com “d'en Francesc Vilaclara”, l’han endomassada per a obtenir una imatge que mostrar al món, com a testimoni del seu pregon entusiasme en aixecar pedres i tornar-les a deixar al lloc que tenen assignat, i només n'hi ha un on pugui encabir-se cada pedra. No és art això?El titular de la construcció es mostra satisfet del resultat final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada