Més manteniment

La Barraca de l’Antó, que figura al catàleg amb el número 91, va veure conclosa la seva restauració el dia 18 d’octubre de 2011. Era una barraca inusual i es va considerar que es tractava del recinte on l’Antó aparcava la bèstia que l’ajudava a transportar eines i pedres. Tenint en compte aquests antecedents i les dimensions de la mateixa, es va considerar que el millor tancament que es podia fer era a base de bigues de fusta amb lloses de pedra a sobre. Així es va fer i, ara, cal tornar a refer el sostre que no ha suportat el pas del temps com s’esperava, o sí, però els pedrasequers no ho sabien. Les podrides bigues han estat vençudes per les lloses que aguantaven, pedres que tenen una especial tendència a ser atretes pel sòl proper. Ara toca reparar el sostre i procurar fer-ho amb materials que exhibeixin una data més llarga de caducitat. 

L’any 2011, en el decurs de les tasques de restauració de la barraca, el cronista va recollir un humil document gràfic del procés en el que apareix en Jaume Martí, entranyable company que ens va deixar posteriorment de forma sobtada. En tornar a veure aquestes imatges he recordat la seva figura, un home afable, sorneguer àdhuc burleta, que encomanava el seu riure net i franc que li feia tremolar tota la seva humanitat. A la feina sempre estava al davant i era un extraordinari col·locador de pedres.

Podeu accedir al reportatge per mitjà de l’enllaç següent:

La barraca número 49 es troba prop de l’anterior. En aquesta, dedicada al company Joan Roura, s’ha reparat una paret de pedra seca que havia estat atacada per un agressiu pi. Evidentment, abans de procedir a la reparació del mur, l’arbre culpable ha estat convidat a abandonar la zona amb una ordre d’allunyament perpetua.