La feina que fan els pedrasequers requereix un servei de manteniment que, adesiara, s’ha de fer si es vol conservar en bon estat. A vegades arriben noticies de desperfectes en alguns elements, ja siguin per causa natural o per causa de l’acció dels que passen per allà deixant empremta. D’altres ocasions, és un manteniment distret, d’entreteniment quant no urgeix cap altra feina.
La barraca número 60, coneguda com “de la Mª Teresa de l’Illa”, ha tingut la mala sort d’anar a raure prop d’un lloc d’esbarjo molt concorregut, motiu pel qual és visitada per una quantitat de gent suficient com per a contenir un percentatge elevat de brètols, ja siguin aprenents o experimentats. A l’assaig “ALLEGRO MA NON TROPO: LAS LEYES FUNDAMENTALES DE LA ESTUPIDEZ HUMANA”, de Carlo M. Cipolla, s’explica que, estadísticament, a totes les agrupacions humanes es produeix una dispersió molt semblant d’estúpids, i aquest és el cas que ens ocupa tenint en compte els grups que es reuneixen en determinats llocs. L’autor defineix l’estúpid com aquell ésser humà que fa accions que no el beneficien a ell ni tampoc a la resta de persones o, dit d’una altra manera, que fa accions que el perjudiquen tant a ell com als altres. Oi que tots en coneixeu algú proper que podria encabir-se en aquesta definició? Doncs imagineu tots el que no coneixeu directament i us espantareu.
La font del Carme ha patit l’acció de la Natura, fet que no és motiu de retret. És de tots conegut que la Natura té una inveterada tendència a integrar tot l’entorn en ella mateixa, motiu pel qual l’ésser humà ha d’intervenir per a sotmetre aquesta natural tossuderia i arranjar-ho al seu antull.
Per a arrodonir la jornada, els pedrasequers han fet cap a la barraca número 9, “d’en Joan Avellaneda”. Allà s’ha fet neteja i s’ha instal·lat un caramell al capdamunt de la barraca, pedra que foragitarà les bruixes que, s’intueix, fan gresca davant la seva porta les nits de lluna plena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada