dimarts, 26 de febrer de 2019

El temps i les barraques perdudes

El pas del temps té uns efectes en les barraques com els de la ratafia en l'organisme humà. Per una banda, atorga una maceració que alegra les generacions posteriors en fer-les recordar d'allà on venen; per altre costat, el seu excés corca les entranyes que l'han de pair, si no es posa remei.

Moltes barraques han romàs amagades en mig de la Natura per un període de temps molt llarg, sotmeses als efectes de l'esmentada maceració dels elements que la composen i també a l'agressivitat de la fauna vegetal i animal que les acompanyen i depreden, ja sigui cargolant les arrels vegetals entre les seves pedres o habitant-les com a caus providencials. La barraca número 113, altrament coneguda com “de la Marta”, ha resistit amb esperit pírric totes aquestes agressions, fins i tot ha aguantat un pi intrús que se li va enfilar al gep, afectant l'estructura de la seva clepsa i enderrocant una part de la seva arquitectura pètria. La tasca del grup, en el decurs de la jornada d'avui, ha consistit, principalment, en descavalcar el tossut pi que tenia instal·lat a la rereguarda, com un tòtem amb la intenció de minvar el protagonisme de la construcció. Ha estat advertit per tres vegades consecutives de la seva situació indocumentada i comminat a retirar-se pacíficament i, en no tenir resposta, s'ha procedit a utilitzar la tecnologia quirúrgica per a eradicar els malèfics efectes de les seves arrels, a banda d'eliminar el previsible risc de, en un futur, caure a sobre de la barraca i perjudicar-la de nou, un cop restaurada.

El lloc de treball ha quedat com l'àrea sèptica d'un quiròfan, net i polit a l'espera d'una nova intervenció, ja encaminada a la recuperació de la rústega estructura de la construcció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada