Els murs

Els murs es troben arrelats dins del subconscient humà representant una certa simbologia, amb certa freqüència associada a qüestions relacionades amb el tancament, amb la necessitat de barrar el pas als elements que no són benvinguts. Però també es troben relacionats amb la utilitat de contenir allò que és necessari preservar, com poden ser els murs d’un embassament o els d’una corralissa on protegir el bestiar.

El grup de rock simfònic Pink Floyd, ens va regalar una obra espectacular amb el seu “The Wall” (El Mur), de la que es va produir una versió filmada, on retratava un mur amb una forta càrrega metafòrica que era enderrocat en finalitzar la composició, un discurs simbólic sobre l’empoderament davant d’una cultura arcaica que ara vol despertar de nou amb la intenció de tornar a aixecar murs, com és el cas del capriciós Donald Trump, que fa rabietes perquè no li deixen tenir la seva joguina.

A Berlin ja es va enderrocar un d’important, d’aquells que separen ideologies, d’aquells que allunyen formes de concebre la vida que ens mou a tots amb la mateixa energia. I és que, com va passar amb la Gran Muralla Xinesa, tard o d’hora es demostra la seva inutilitat. Els murs de Can Borrell pertanyen a la categoria dels domèstics, aquells que són fruit d’una intenció de cura per a l’entorn natural i, alhora, profitosa per a l’ésser humà en la domesticació de la terra que l’envolta. Però aquests murs també cauen i, en el seu cas, és molt profitós tornar-los al seu bon estat de salut, que és el que estan fent els pedrasequers en aquestes jornades per les que transiten.