Un niu de barraques

La barraca número 113, àlies “de la Marta”, ha tingut la deferència de trobar-se en una ubicació confortable, situada al marge esquerre del torrent del Cosidor, dins dels dominis de Can Padró. A l’hivern fa fred, això és un axioma, sensació que s’incrementa quan s’exposa el físic, de bon matí, als volubles capricis de la meteorologia jugant amb la sempre maternal Natura. La ubicació privilegiada de la barraca en qüestió esmorteeix els efectes del clima advers, fet que la va alçar al primer lloc entre les peces candidates a ser restaurades en l’època de l’any en trànsit. Els pedrasequers, fins i tot, han alliberat el seu físic d’algunes peces d’abric per tal de dissipar l’escalfor de la màquina a ple funcionament.

Aquelles i aquells que seguiu aquest bloc, sou coneixedors de la maledicció bíblica que va caure a sobre del grup, com un càstig diví pel gaudi dels seus abundosos pecats: Falta pedra! Sí, sempre falta pedra i s’ha de gratar la dura terra per a trobar-ne o desplaçar-se fins allà on es troba i transportar-la. L’afortunada barraca número 113 en qüestions d’ubicació, no l’és tant en l’abundància de pedra que permeti tancar-la. Però no deixeu que us domini el desànim, el grup en trobarà i la tancarà.

De vegades, deixar anar sol un membre del grup que dubta a l’hora de trobar determinades ubicacions pot reportar alguna sorpresa. Això és que ha passat aquest dematí. Un dels aixecadors de pedres més voluntariosos, intentant trobar la barraca número 61, àlies “del Marc”, n’ha trobat una de nova en un marge que ensenyava la volta escampada pel terra. Falta un document gràfic per a donar testimoni, imatge que es publicarà més endavant.

Endevinalla: Quin número li correspon a aquesta nova peça en el catàleg de les barraques de pedra seca?

Molt bé! L’heu encertada.

L’escepticisme sobre l’existència de construccions de pedra seca en aquella ubicació s’ha dissipat. Ha quedat demostrat que, dins dels dominis de Can Padró, hi ha un niu de barraques.