El dilema

Onze pedrasequers, amb l’auxili d’un bossell, han prestat les seves aptituds per a tirar endavant la reparació de la barraca número 35, coneguda com “la Individual”.

La jornada ha ocupat tot el matí i, pot ser pel fred que feia, no s’ha finalitzat la recuperació de la barraca al seu estat òptim. La baixa temperatura també pot esperonat els ànims a mostrar-se més contundents, per allò de les tremolors que aixequen la temperatura de l’organisme. La qüestió és que el dilema de com escometre les tasques de restauració ha esdevingut un intens debat, un brogit d’opinions en el que cadascú ha presentat la seva argumentada proposta, una mena de brainstorming variat i enriquidor del que podrien sortir onze noves barraques individuals. El cas és que, mentre es xerra, no es mouen les pedres, acció imprescindible per a avançar en una direcció concreta, fet que posposa la finalització de l’obra en una o qui sap en quantes jornades més. La barraca no s’ha acabat, però els filòsofs pedrasequers han vist ampliades les seves capacitats per a composar sil·logismes.


Al bossell no se li ha demanat opinió, tot i que segur que es té, però no presenta iniciativa pròpia ni ànims per a intervenir en qüestions humanes d’ordre inferior. Ell dissimula i es deixa fer.