Rondant pels límits del domini de la barraca número 35, àlies “Individual”, un dels pedrasequers n’ha trobat una de nova, veïna d’aquella que s’estava refent. Bé, de nova no en té res, és antiga i mostra un estat un pèl deplorable, però no s’havia manifestat la seva presencia fins el moment de la troballa.
En Napoleó va copiar una dita d’en Juli César que diu “Dīvide et īmpera”. Els pedrasequers l’han feta seva en el decurs d’aquesta jornada i han partit per la meitat les seves forces. Una de les seccions ha pogut finalitzar la restauració de la barraca número 35. Se suposa que, el ser menys efectius, les seves digressions no s’engolien tot el temps de la jornada laboral i, per força major, la tasca corresponent a la reconstrucció de la barraca ha gaudit de més atenció fins a la seva reeixida consecució.
L’altra secció ha esmerçat els seus esforços en alliberar la nova troballa de tota la vegetació que l’engolia, apamant les seves formes i fent elucubracions sobre les parts visibles de la mateixa. Diuen que disposa d’un aixopluc per a l’animal, tot i que l’inveterat escepticisme del cronista el mena a dubtar d’aquesta conclusió, més quan el suposat aixopluc es mostra sense sostre i sense aparença d’haver-ne tingut alguna vegada. De moment li ha estat assignat el número 150, per la simple equació de sumar un al número de la que es troba a la cua del catàleg. Ara resta a la espera del seu torn en el calendari de restauracions de les barraques sota la jurisdicció dels pedrasequers locals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada