dimarts, 21 d’agost de 2018

Unes quantes pedres fan créixer les parets un pam

L'onicofàgia defineix l'hàbit compulsiu de mossegar-se les ungles. El cronista vol trobar el terme que defineix l'hàbit compulsiu de tenir un roc a les mans per a posar-lo al damunt d'una paret de pedra seca, que és el que pateixen el pedrasequers que s'han entestat en no fer vacances. En lloc de rostir-se sota el sol a la platja, empastifats amb protector solar del 50 i amb una cervesa a la mà, prefereixen seguir entrebancant-se entre rocs i arrels amb la intenció d'avançar en la construcció de la barraca. El cronista opina que, si aquesta actitud arrelés en els treballadors de les empreses locals, Catalunya esdevindria un imperi industrial que reeixiria per sobre de la gran potència xinesa, exemple on emmirallar-se.

El cas és que la barraca ha aixecat un pèl les seves parets. No és com per a fer repicar les campanes, però s'ha avançat. Tenint en compte que el grup ha estat reduït en els efectius que ha decidit torrar-se al sol, cal estar satisfet pel magre progrés. Cal esperar que, aquests que fan festa, tornin amb les forces restaurades i li facin una empenta a l'obra per a finalitzar-la abans de la data prevista d'inauguració. Cal tenir en compte que es tracta d'una barraca emblemàtica i no s'hi val badar.

- Però encara no dieu a qui està dedicada?
- No, Encarna, encara no. Cal esperar una mica més i que, com a mínim, es cobreixin aigües.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada