Quan el cronista treballava, enredant en sistemes informàtics, es va imposar el concepte de quick and dirty en el desenvolupament de programari, que vol dir acabar ràpid la feina encara que no estigui polida del tot, però que funcioni. Aquest concepte era un pèl difícil de combinar amb el de user-friendly, que era el que estalviava mals de cap als usuaris en utilitzar aquells programes.
En el cas de les barraques, els curosos pedrasequers no coneixen el primer concepte exposat en el paràgraf anterior. Ells fan la feina ben feta i ben acabada, sigui quina sigui la quantitat d'hores que es gastin en la seva consecució i, si s'ha de repetir, doncs apa! arromangar-se i endavant.
La barraca número 146 (no la 147 com s'havia anunciat prèviament) gaudirà de la perícia i la precisió de joier, a foc lent, que esmercen els esportistes lítics. Ells acaronen cada pedra quan l'agafen, mirant-li tots els costats i, parlant-li molt fluixet, li diuen –Tu aniràs entre aquestes dues, que t'hi trobaràs molt ben acompanyada– La pedra no respon, és clar! Només faltaria, però el que importa és la intenció i el sentiment que acompanya a l'acció. A vegades, si la pedra no s'hi troba bé allà, s'hi torna i li pessiga un dit al seu curós protector qui, sorprès, deixa anar un renec i la llença a la pila, a fer cua de nou fins que se li trobi la ubicació definitiva.
- Escolta'm, Encarna!
- Què vols ara?
- No res, dona. Només et volia dir que ja es pot anunciar a qui anirà dedicada la barraca.
- Ah, sí? Doncs vinga, parla que tinc tard.
- Mira, estarà dedicada al senyor Simeó Caba, fundador del Centre Excursionista de Castellar.
- D'acord, gràcies. Així, doncs, hi haurà galetes i mistela quan es faci la inauguració, oi?
- Caram! No tens prou amb la qüestió emotiva?
- I tant! Però amb la teca i el mam em faig passar la pena emocional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada