


La barraca número 146 (no la 147 com s'havia anunciat prèviament) gaudirà de la perícia i la precisió de joier, a foc lent, que esmercen els esportistes lítics. Ells acaronen cada pedra quan l'agafen, mirant-li tots els costats i, parlant-li molt fluixet, li diuen –Tu aniràs entre aquestes dues, que t'hi trobaràs molt ben acompanyada– La pedra no respon, és clar! Només faltaria, però el que importa és la intenció i el sentiment que acompanya a l'acció. A vegades, si la pedra no s'hi troba bé allà, s'hi torna i li pessiga un dit al seu curós protector qui, sorprès, deixa anar un renec i la llença a la pila, a fer cua de nou fins que se li trobi la ubicació definitiva.
- Escolta'm, Encarna!
- Què vols ara?
- No res, dona. Només et volia dir que ja es pot anunciar a qui anirà dedicada la barraca.
- Ah, sí? Doncs vinga, parla que tinc tard.
- Mira, estarà dedicada al senyor Simeó Caba, fundador del Centre Excursionista de Castellar.
- D'acord, gràcies. Així, doncs, hi haurà galetes i mistela quan es faci la inauguració, oi?
- Caram! No tens prou amb la qüestió emotiva?
- I tant! Però amb la teca i el mam em faig passar la pena emocional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada