Jornada de manteniment

Que les barraques de pedra seca estiguin escampades pel bosc té unes servituds inevitables, fonamentalment degut a l’inveterat costum que tenen les plantes d’engolir tot el que es troba al seu abast, sobre l’escorça de la terra.

 El recorregut del Camí de Natura, que mostra part dels punts d’interès que es poden trobar dins del terme de la nostra població, passa lliscant dues barraques singulars que necessitaven una repassada. Més que les pròpies barraques, l’entorn és el que s’havia de netejar de matèria vegetal viva i morta, acumulada a força de mesos i anys de créixer, assecar-se i escampar-se pels voltants de les construccions.

La 105

La barraca 105, o del Merengues, oberta a l’espona d’un bancal, encara estava més amagada, colgada sota l’embalum de fulles i branques d’uns arbres que no van aguantar les fortes ventades del desembre del 2014. Se li ha fet una neteja d’allò més menut i encara resta tallar les soques que li fan de sentinella.

La 13

 La barraca número 13, o de la Costa del Jan, que és rodoneta i aïllada, a peu del camí rost que puja cap a Castellar Vell, ja es mostrava un pèl xarona per la brutícia acumulada. Aquesta peça presenta una certa resistència a ser esbucada, ja que la unió de les seves pedres engalavernades va ser reforçada artificialment amb morter de primera qualitat, preveient que la seva situació la convertís en objectiu dels brètols passavolants d’aquella freqüentada via. Ara ha quedat molt maca, com per a presentar-la a un concurs.

- Escolti! Vostès què cobren per aquesta feina?

- Miri, senyora. Algú podria dir que som un pèl llondros, però el nostre sou es mesura en graus de satisfacció, sense excitació de l’ego. Barraca ben feta: satisfacció alta. Trobarà moltes persones entenimentades que li diran que la satisfacció va bé fins i tot per a alleugerir el mal d’ull i els penellons, i, després d’esmorzar, ja ni s’ho pot imaginar. Passi-ho bé!