Estat original |
Així com en Marià Fortuny i Marsal va ser un mestre en el cultiu de la realitat preciosista, en la que es cuidaven molt els petits detalls de l’obra pictòrica (veieu “La vicaria”, per exemple), aquesta barraca es pot considerar una petita joia entre la varietat de construccions que es troben dins de les nostres contrades, també com una realitat preciosista. És petita i margere, però traspua una bellesa que fa venir ganes d’abraçar-la, de mimar-la i, fins i tot, de pentinar-la.
Com ha quedat avui |
També s’ha procedit al seu buidat, fet que comporta el reconeixement dels límits de la barraca, tant pel que fa al seu sòl com a les parets que la sostenen, tot i que l’interior sembla excavat al marge.
Veieu a les imatges el abans i el després de la primera jornada de restauració d’aquesta construcció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada