Avui tocava esmorzar i prou

Aprofitant certs esdeveniments (en una tropa carregada d’història es produeixen molts) els pedrasequers s’enclaustren, en conclau, per a tractar temes seriosos. En aquesta ocasió, amb motiu de l’aniversari de dos membres del grup, ha estat celebrada la litúrgia de l’esmorzar a Cal Ramon, en la població veïna de Sant Llorenç Savall.

La voluble casualitat ha volgut que allà ens trobessin amb un altre grup de Castellar, membres del C.E.C., que també esmorzaven després d’una intensa caminada, amb la intenció de recuperar-se per a la tornada. Ha estat intercanviada la corresponent salutació de cortesia i cadascú cap al seu racó.

Tots abillats de gala, excepte un despistat que s’ha presentat amb la roba de feina, han conformat l’escenari propici per a les seves deliberacions, que principalment estaven adreçades a la tria del segon plat, ja que els primers s'havien decidit d’antuvi.

“Conclau” ve del llatí “cum clave”, que, en català corrent, vol dir “amb clau”. Aquesta clau és la que està formada pel conjunt de forces de voluntat que allà s’uneixen, totes adreçades cap al mateix objectiu, més enllà d’acaramullar el buc de viandes i trascolar el vi fins a l’abaltiment, que és fer barraques i bescantar dels polítics d’afiliacions adverses.

A mida que baixa el nivell de les ampolles, el brogit va elevant els seus decibels i es troben les solucions a tots els problemes, tant als propers, de vol gallinaci, com als globals que afecten a l’Univers conegut i el que beslluma a través de les galàxies.

Aquestes elevades elucubracions venen acompanyades d’un efecte renovador, els fa deixondir per a no tastanejar camí de l’aparcament on els espera el cotxe.

Gràcies Albert, gràcies Lluís.

A la propera es parlarà de barraques, paraula de cronista.