Afrontant les dificultats

Una de les fidelitats que s’han de mantenir, expressament identificada al manual del bon barracaire,
és la utilització de la pedra propera per a la construcció de la barraca. El pagès que conreava la vinya no agafava la pedra del veí, normalment feia la barraca amb els rocs que anava traient del seu tros quan llaurava, i això determina el nivell de dificultat per a construir-la. En aquest cas el pagès no va tenir sort i dessota tenia una veta de quars, pedra que es presenta en formes més aviat arrodonides, sense peces allargades que es puguin apilar amb facilitat i anar tancant el sostre de la construcció per aproximació de les llesques.

 - Doncs no! No en trobareu de pedres planes. Ja us ho fareu.

Els pedrasequers tenen recursos per a resoldre qualssevol dificultat que es creui en el seu camí, ja sigui fer una barraca de quars com restaurar el rellotge d’un campanar. Com que el temps no és tampoc un problema per a ells, es posen a la feina i, poc a poc, les pedres van pujant. Però, i quan s’ha de resoldre el problema de la llinda què?

 - Cap problema, si no se’n troba una peça adient, la fem de fusta y tot arreglat.

Pot ser és una bona solució. Al cap i a la fi, aquesta fusta utilitzada mostra una tonalitat semblant a la pedra que la sustenta i es pot camuflar. Val a dir que la transgressió de la norma és provisional mentre no es trobi una pedra adequada, ja sigui en aquest camp o en qualssevol altre, que els pedrasequers no es posen fronteres en les seves prospeccions.

La barraca va quedant com podeu veure a la imatge, lletja com cap altra. L’opinió del cronista és posar de manifest que aquesta construcció és d’estil expressionista abstracte, inspirada en una obra de Pollock, que ho accepta tot i, encara, la declaració li donarà un aire intel·lectual a l’obra.