La Lluna per un forat

Només falta tapar un forat per a finalitzar la restauració de la barraca número 106. És el forat més important de la construcció, el que ha de rebre la cúpula de tancament que protegirà la barraca dels meteors més perjudicials per a la seva salut i, un cop instal·lat el caramell, també quedarà protegida de les malifetes de les bruixes. El cronista no té cap animadversió contra les senyores que es desplacen sota la lluna plena cavalcant sobre el pal d'una escombra, no creu que puguin ser perjudicials per a res i, per aquesta raó, seria partidari de deixar la barraca tal com es troba ara i, en les nits de lluna plena, guaitar-la des de dins tot confiant en el pas d'alguna bruixa local.

La inveterada mancança de pedra adient fa que s'ajorni el taponament del forat. La cúpula no es pot construir amb qualsevol roc, i encara menys si és rodó. Cal disposar de peces adients que es van engalavernant unes amb les altres, formant una estructura que ha de suportar el seu pes i el que se li tiri al damunt, com terra, lliris i caramells, sense oblidar el que aporten els pedrasequers que planten i reguen els lliris.

Resolent problemes sobre la marxa

La barraca ja té una llinda instal·lada, sobre la que reposen un grapat de còdols irregulars que ofereixen un conjunt, a mode de frontispici, com a empremta personalitzada de la construcció que es restaura. No en trobareu cap d'igual, com passa amb els solcs regirats del tou del dit que identifiquen els humans.


Però no tot es resumeix en apilar pedres. De vegades sorgeixen entrebancs que alenteixen el procés que s'havia programat. Els pedrasequers no segueixen cap PERT del Project de Microsoft, però sí que tenen una certa idea de la marxa del projecte, de les dependències de les diferents tasques i de les fites. L'arrel de l'alzina que s'havia instal·lat a la porta és bastant tossuda i es nega a retirar-se amistosament, motiu pel qual s'ha d'utilitzar la força bruta i, quan aquest incident es troba en procés de solució, apareix una pedra foguera que no hauria de ser allà. Se suposa que els rocs, al contrari que les plantes, no arrelen i creixen sota terra; d'alguna forma, sigui per les forces tectòniques o per l'acció de les mules, es traslladen d'un lloc a un altre i allà s'estan, immutables, fins que algú troba que fan nosa i les ha de treure. Doncs això passa amb aquesta pedra mal ubicada, que s'ha de canviar de lloc i, si no és sencera, serà a base d'esmicolar-la en petits macs fàcilment transportables que, de passada, es poden afegir a la construcció que es restaura.

La barraca 106 progressa

La barraca del torrent de Sant Antoni va recuperant la forma que se suposa havia tingut, abans del seu esfondrament. Encastada a un marge, presentant una planta interior de capella i aixecada amb còdols. També s'han de tenir nassos per a fer una barraca arrenglerant còdols però, a falta d'altra tipus de pedra, l'habilitat humana és capaç d'escometre aquests reptes i de més complicats encara. Per altra banda, cal tenir en compte la tossuderia dels pedrasequers, qualitat que els defineix i els ha permès aconseguir fites espectaculars.

L'obertura de la porta ja es troba més o menys enllestida, exhibint uns muntants ben arrenglerats. Ara caldrà trobar un còdol prou gran per a adjudicar-li la molt responsable tasca de fer de llinda, tot i que és d'esperar que es presenti voluntària alguna pedra planxada, que facilitarà un pèl la tasca de restauració de la barraca. També caldrà veure com es construeix una cúpula de còdols, quan ja és dificultós fer-la amb d'altres pedres que no roden. Ells, que són previsors, ja han recol·lectat pedres més amistoses per a aquesta part de l'obra.

Una tasca addicional, i ensems important, ha estat la de retirar la soca d'una alzina que s'havia instal·lat al davant de la porta. Les plantes presenten aquesta característica, de créixer allà on cau la llavor que germinarà i s'arrelarà inevitablement, sense consciència de les implicacions de la seva presència per al bon trànsit d'altres espècies que no arrelen, que es desplacen. N'hi ha que les esquiven, però l'espècie humana és més contundent i tira pel dret.

Es torna a la feina

Aprofitant que s’allunyen les calorades africanes, els pedrasequers tornen a la feina recuperant els efectius que són habituals.

Les tasques fetes són corresponents a la continuació de la restauració de la barraca número 106, “la del torrent de Sant Antoni”, situada allà on toca la maternal ombra, que apaivaga la potència suadora dels aixecadors de pedra en el decurs d’aquests dies de canícula.
 

Remenant entre les pedres que omplien la panxa de l’enderrocada barraca, a vegades es troben coses curioses, com la peça que podeu observar a una de les imatges, humils tresors que no tenen res a veure amb les olles plenes de monedes d’or que les llegendes ubiquen a llocs ben inversemblants. Podreu sospitar el dia que veieu els pedrasequers conduint un Porsche o un Ferrari, luxosos vehicles que queden lluny de la capacitat adquisitiva de la seva pensió de jubilació, salvat d’excepcions no confirmades.

Posats a l’ombra

El cronista recorda que, l'expressió posar a algú a l'ombra, era una metàfora de ficar-lo a la garjola, que és una altra forma de dir fotre'l a la trena. En definitiva: que l'enviaven a la presó; pena que, en ocasions, anava acompanyada de treballs de picar pedra.

És fàcil trobar un paral·lelisme entre la situació del paràgraf anterior amb la que han viscut els pedrasquers en el decurs de la jornada d'avui, amb l'excepció de què ells no han estat privats de llibertat i han pogut anar i venir al seu antull, seguint l'horari que marcaven els seus bioritmes.

Conscients de la xardor que queia del firmament, han cercat a l'inventari de barraques alguna que es trobés dins d'una zona obaga i, a poder ser, fresqueta. La barraca 106, coneguda con “la del torrent de Sant Antoni”, situada a les planes del castell de Clasquerí, allà on el torrent del que pren el nom travessa un camí, acomplia les condicions de la cerca i, els quatre membres de la tropa que han gosat exposar-se a la condició climàtica, s'ha presentat davant l'esmentada construcció. De feina no n'han fet gaire, ja que vuit mans tenen la seva limitació, però menys se n'hauria fet si no s'haguessin presentat.

La barraca del Xullo

Aquesta peça requereix una actuació quirúrgica per a extirpar-li les soques que té inserides a la geniva del queixal del seny. Això implica desfer per a tornar a fer, és a dir: retirar aquelles pedres que no permeten actuar de forma neta, arrencar les soques invasores i tornar a refer la paret neta i polida. 

Es preveu que la xardor que ha de caure properament, esperonarà els pedrasequers per a enllestir la feina ràpidament i migrar cap a zones més obagues. El gaspatxo també pot ajudar, però aquí entrem en altres qüestions que es podrien complicar.

Entreteniments complementaris

Ja s'ha dit en alguna ocasió que el pedrasequers són tots jubilats, tot i que alguna vegada s'ha comptat amb l'ajuda d'un becari en període de vacances; altrament no podrien dedicar els matins del tots els dimarts a la seva passió. A banda de remenar pedres, les activitats alternatives o complementàries que tenen aquests pensionistes venen marcades per dues circumstàncies que són inherents al temps que han transitat pel món, com són la salut i els enterraments, entreteniments que, ves per on, estan vinculats l'un a l'altre,  perquè el segon es presenta ineludiblement quan falla el primer.

En el decurs d'aquesta jornada, una bona part del membres del grup ha atès compromisos derivats dels esmentats entreteniments. Alguns tenien visites programades als centres que, amb més o menys encert, es dediquen a endarrerir els efectes del pas del temps, posant pegats allà on l'organisme comença a presentar alguna deficiència, efectes que venen a ser l'equivalent de l'obsolescència programada que afecta els aparells electrònics o els vehicles. D'altres tenien visita programada al comiat d'algú que no ha superat el primer entreteniment, finat que, afortunadament, no formava part del grup.

Amb aquests antecedents, els pocs que han quedat lliures de compromisos han dedicat la jornada a netejar una drecera que va des del torrent del Ginebre fins al Balcó de Sant Llorenç, tasca que ha estat enllestida en poc temps i els ha permès tornar cap a casa abans de l'hora acostumada.