La barraca ja té una llinda instal·lada, sobre la que reposen un grapat de còdols irregulars que ofereixen un conjunt, a mode de frontispici, com a empremta personalitzada de la construcció que es restaura. No en trobareu cap d'igual, com passa amb els solcs regirats del tou del dit que identifiquen els humans.
Però no tot es resumeix en apilar pedres. De vegades sorgeixen entrebancs que alenteixen el procés que s'havia programat. Els pedrasequers no segueixen cap PERT del Project de Microsoft, però sí que tenen una certa idea de la marxa del projecte, de les dependències de les diferents tasques i de les fites. L'arrel de l'alzina que s'havia instal·lat a la porta és bastant tossuda i es nega a retirar-se amistosament, motiu pel qual s'ha d'utilitzar la força bruta i, quan aquest incident es troba en procés de solució, apareix una pedra foguera que no hauria de ser allà. Se suposa que els rocs, al contrari que les plantes, no arrelen i creixen sota terra; d'alguna forma, sigui per les forces tectòniques o per l'acció de les mules, es traslladen d'un lloc a un altre i allà s'estan, immutables, fins que algú troba que fan nosa i les ha de treure. Doncs això passa amb aquesta pedra mal ubicada, que s'ha de canviar de lloc i, si no és sencera, serà a base d'esmicolar-la en petits macs fàcilment transportables que, de passada, es poden afegir a la construcció que es restaura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada