dimarts, 24 de gener del 2017

Tancant feines i encetant de noves

- Ep! Aquí sobra gent – va dir un que volia encabir-se al reduït espai de la barraca d’en Josep Sors, on ja s’havien instal·lat dos pedrasequers amb la intenció d’aixecar el mur del fons.

Aquell fred i ennuvolat matí eren vuit els valents que arriscaven la seva salut, enyorant-se de la xardor de l’estiu pasturant a lloure per la prada. Calia mantenir-se servat i tirar endavant la feina pendent. A la barraca número 90 només li faltava aquell detall per a considerar-se totalment restaurada, tot i que el mur de fons és una llicència que introdueixen els membres del grup, ja que no hi era originalment.

Les reduïdes dimensions de la barraca feia sobrera la presència d’una bona part de la tropa que, oposadament al que fan els jubilats a les obres públiques, no es quedarien allà per a mirar i donar la seva ben formada opinió. Prop d’allà es troba la barraca del Camp de Can Borrell també delerosa de ser agombolada per les atencions dels pedrasequres, barraca que està en un estat llastimós degut a l’escomesa d’un ramat de cabres, pobres ignorants, que no tenien altra juguesca per a entretenir-se que els lliris plantats allà dalt. Addicionalment, les arrels d’una figuera són les culpables de la desfeta interior i la fragilitat d'un dels muntants, que està a un sospir de venir-se a terra. Amb la intenció d’evitar accidents, ha estat taponada l’entrada amb troncs i també ha estat parcialment refeta la part exterior que havia caigut. El diagnòstic d’aquesta construcció és de pronòstic reservat. Li caldrà una bona revisió de tota l’estructura fins al punt de desmuntar-la i traslladar-la fora de la influència de la figuera menja-barraques.

Un cop reagrupada tota la tropa al costat de la barraca 90, que s’ha donat per quasi finalitzada a manca de tirar-li terra per sobre, s’ha decidit sol·licitar la presència del titular de la mateixa per fer-lo partícip de la gresca, i tots plegats han lluït el seu esponerós urc a la imatge que romandrà per a donar fe dels transcendentals fets.

- Què, pleguem ja? Doncs vinga, cadascú cap a casa seva. I gràcies per la mistela i les galetes, Francesc - així celebrava el seu sant.

dimarts, 17 de gener del 2017

Lluitant contra els elements

La brigada de pedrasequers d’avui ha sumat pocs efectius. Encara està per determinar si el motiu de la baixa assistència ha estat l’avís del front siberià que ens cau a sobre o que fins a La Candelera encara es consideren festes nadalenques, motiu més que suficient com per a justificar l’absència al lloc de treball. En qualsevol cas: menys tropa, menys desori.

Els membres més ferrenys, que no li tenen por ni al fred ni a la ciàtica, dedicaren la feina a arranjar la part exterior de la barraca que es pot donar per acabada a data d’avui. Més endavant la sabia Natura farà la seva feina i tornarà a escampar per allà matolls a tort i dret.

Pel que fa a l’interior de la construcció, la feina es complica per causa de l’esponerosa flora que li ha crescut a la clepsa, a mode de pentinat esbullat i ja brostat. Les arrels que alimenten aquestes bèsties vegetals han constituït una associació ocupa d’aquest espai i, per altra banda, van provocar un ensorrament de la paret posterior, que no era un acabament de pedra en sec per estar excavada a pic directament al marge. La intenció que rumien els caps més entenimentats del grup, un cop trobat el sòl, apunta cap a fer una paret de pedra al darrere, omplint l’espai posterior de cascall per a deixar lloc on les arrels puguin campar a la seva.

 No es tracta d’engiponar allò i tocar el dos, s’ha de fer una feina ben feta, oi que sí, nois?

dimarts, 10 de gener del 2017

I ara toca la barraca 090, o d’en Josep Sors

Estat original
La barraca 090 és una peça discreta i que segueix els cànons més clàssics de les barraques de pedra seca, tot fent honor a qui li dóna el nom, una persona també discreta, fidel als seus ideals i que es manté en l’actualitat com un pal de paller de l’administració del Centre Excursionista de Castellar, amb la seva abnegada dedicació.

Així com en Marià Fortuny i Marsal va ser un mestre en el cultiu de la realitat preciosista, en la que es cuidaven molt els petits detalls de l’obra pictòrica (veieu “La vicaria”, per exemple), aquesta barraca es pot considerar una petita joia entre la varietat de construccions que es troben dins de les nostres contrades, també com una realitat preciosista. És petita i margere, però traspua una bellesa que fa venir ganes d’abraçar-la, de mimar-la i, fins i tot, de pentinar-la.

Com ha quedat avui
La jornada ha estat dedicada a la neteja de l’entorn i al pentinat. Cal tenir en compte la gran olivera i els rebrots d’ullastre que té a sobre, elements que compacten la terra i que fan sobrer el plantar lliris allà on no toca.

També s’ha procedit al seu buidat, fet que comporta el reconeixement dels límits de la barraca, tant pel que fa al seu sòl com a les parets que la sostenen, tot i que l’interior sembla excavat al marge. 

Veieu a les imatges el abans i el després de la primera jornada de restauració d’aquesta construcció.

dimarts, 3 de gener del 2017

Començar acabant ...

Començar acabant pot semblar un oxímoron ximple si no s’explica què i com. Això és el que ha fet el grup de pedrasequers avui, començar l’any acabant la barraca 103, o d’en Ramon Suades.

Eren pocs els que s’han engrescat en la feina crema-torrons d’avui. Pot ser la resta dels membres del grup encara masteguen xixones i neules, festival pantagruèlic que haurà de donar-se per conclòs amb el tortell de reis, o no.

Els laboriosos participants en la jornada d’avui han tapat el forat del sostre, que després ha estat abrigat amb un bon tou de terra i on s’ha instal·lat el corresponent caramell en forma de prisma piramidal, com el que guarnia el casc militar del kàiser Guillem I. Realment les bruixes s’espantaran força o es faran un tip de riure, que és el mateix si fa o no fa.

Finalment ha estat esculpit el número corresponent, certificació oficial d’acabament d’obra, tot i que encara s’ha de procedir a la corresponent cerimònia de desplegament de banderes i recollir la imatge en la fotografia que immortalitzi el moment. Aquest darrer acte és molt important ja que, per qüestions físiques de durabilitat dels materials, s’espera que la barraca aguanti més que els abnegats aixecadors de pedres que l’han restaurada.

dimarts, 20 de desembre del 2016

A pas de bou s’hi arriba prou

El dia no convidava gaire a sortir de barraques. La combinació del fred i un cel curull de boires (vessaven pertot arreu) apuntaven a un ambient desagradable en mig del bosc. Tot i així, un petit grup de pedrasequers més valents, que no estaven afectats per compres compulsives de Nadal, refredats o visites mèdiques, ha enfilat el camí que mena cap a la barraca 103, per tal de posar algunes pedres més a la corona que té formada al capdamunt.

No s’ha avançat gaire en el tancament de la barraca, i més tenint en compte la retirada precipitada i forçosa per causa de la pluja que els ha caigut al damunt i que ha xopat la pedra, tot i que ja havien celebrat la important i principal tasca de cada jornada: la litúrgia de l’esmorzar.

Només queda un dimarts abans del canvi d’any, però això no és prou motiu com per a posar-se a córrer. No dubteu que, si la barraca no s’acaba aquest any, s’acabarà l’any vinent, pedra a pedra.


dimarts, 13 de desembre del 2016

Una llinda de primera classe

Algunes de les tasques que requereixen les construccions de l’interès dels pedrasequers necessiten afinar-se bé, fet que pot alentir el procés de restauració en termes del temps mesurat des del punt de vista humà, esguardat des del punt de vista de la duració de la barraca ja és una altra cosa.


Tot l’embalum de pedres que es mouen per a muntar la construcció no seria res sense una llinda adequada. El procediment és el següent: es localitza la peça, s’apropa a la barraca i, una vegada equilibrats els muntants de la porta, s’hissa fins al lloc que li pertoca. Un cop s’arriba a aquest punt, es pot considerar que la barraca està quasi feta, el més feixuc és trobar la pedra que sempre falta per a tancar la volta.

En la construcció que els ocupa, ha estat localitzada una llinda sospitosa de no ser una pedra verge, pels caires tan treballats que presenta, però això no ha de preocupar ni ser motiu de befa, ja que ha estat trobada allà, tirada a terra sense que ningú parés atenció en aquell roc fins que van arribar els pedrasequers, per a donar-li una oportunitat de lluir-se com un arquitrau grec.

Les seves dimensions i el seu pes són arguments de ídem com per a aplicar-hi elements que ajudin al seu transport, i també a contrarestar la força de la gravetat. Les eines principals del matí han estat els torrons i el moscatell amb el que s’han regalat el aixecadors de pedres, la resta ha vingut adés tota rodada, així s’ha tibat d’ella amb un vehicle sondrollant pels camins, ha estat muntat el providencial ternal, ha estat hissada la llinda enjòlit fins al lloc que li pertoca, ha estat desmuntat el ternal i, tot seguit, han tocat dotze campanades a la torre de l’església.

Fi de la jornada, no se'n pot demanar res més.

dimarts, 6 de desembre del 2016

Jornada d'obrir camins

La jornada d’avui ha estat marcada per la rebel·lia dels pedrasequers que, en lloc de celebrar assenyadament el Dia de la Constitució, com qualsevol cristià penitent, n’han fet cas omís i han anat a treballar com és habitual cada dimarts i, per a més inri, sense compensació de jornada. La major part d’ells cobra de l’estat, fet que podria ser motiu per a considerar-los funcionaris passius i susceptibles de rebre una severa sanció penal i/o administrativa. El cronista ja està preparant coques de llardons farcides amb una llima sorda per a portar-los-hi quan els fiquin a la trena.

La tasca que han portat a terme ha estat la de netejar el segon circuit que es descriu a l’enllaç següent: http://grpsc2.blogspot.com.es/p/itineraris.html, que uneix un grapat de construccions en pedra seca pel marge dret del Torrent de Canyelles. Han hagut de barallar-se amb arbres caiguts, asclar branques que han quedat pel mig i enredar-se amb els arítjols i les gatoses que han multiplicat el seu número gràcies a la bonança i a la llum del Sol, que cau de ple ara sense les capçades que feien ombra.

 Pot ser Déu ha volgut castigar el seu mal comportament omplint d’esgarrinxades les seves cames pecadores, fent-los tornar sollats i retuts.