dimarts, 13 de desembre de 2016

Una llinda de primera classe

Algunes de les tasques que requereixen les construccions de l’interès dels pedrasequers necessiten afinar-se bé, fet que pot alentir el procés de restauració en termes del temps mesurat des del punt de vista humà, esguardat des del punt de vista de la duració de la barraca ja és una altra cosa.


Tot l’embalum de pedres que es mouen per a muntar la construcció no seria res sense una llinda adequada. El procediment és el següent: es localitza la peça, s’apropa a la barraca i, una vegada equilibrats els muntants de la porta, s’hissa fins al lloc que li pertoca. Un cop s’arriba a aquest punt, es pot considerar que la barraca està quasi feta, el més feixuc és trobar la pedra que sempre falta per a tancar la volta.

En la construcció que els ocupa, ha estat localitzada una llinda sospitosa de no ser una pedra verge, pels caires tan treballats que presenta, però això no ha de preocupar ni ser motiu de befa, ja que ha estat trobada allà, tirada a terra sense que ningú parés atenció en aquell roc fins que van arribar els pedrasequers, per a donar-li una oportunitat de lluir-se com un arquitrau grec.

Les seves dimensions i el seu pes són arguments de ídem com per a aplicar-hi elements que ajudin al seu transport, i també a contrarestar la força de la gravetat. Les eines principals del matí han estat els torrons i el moscatell amb el que s’han regalat el aixecadors de pedres, la resta ha vingut adés tota rodada, així s’ha tibat d’ella amb un vehicle sondrollant pels camins, ha estat muntat el providencial ternal, ha estat hissada la llinda enjòlit fins al lloc que li pertoca, ha estat desmuntat el ternal i, tot seguit, han tocat dotze campanades a la torre de l’església.

Fi de la jornada, no se'n pot demanar res més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada