Comença a pujar la barraca número 117

Les tasques de reconstrucció de la barraca número 117, o de Mas Astafort, han continuat amb el buidat de l’interior, fins a trobar el terra sobre el que es sustenta la construcció. Addicionalment, el purisme barracaire dels aixecadors de pedres els ha portat a eliminar els muntants d’obra que sustentaven la porta d’accés, elements distorsionadors de l’estil arquitectònic clàssic de la barraca de vinya.

 

Les tasques pròpiament de reconstrucció han estat iniciades amb l’aixecament de la portalada en pedra seca, treballs que seran continuats en el decurs de les properes jornades.

    

Inicis dels treballs de reconstrucció de la barraca 117 o "de Mas Astafort"

De la barraca 117, o de Mas Astafort, es podia intuir la seva presència per les quatre pedres que emergien de la superfície de la terra. S’havia de tenir certesa de la seva existència per a arriscar-se a començar a gratar. La imatge d’en Pepet Pou, conservada en el temps per a memòria de qui se n’interessés per l’assumpte, va ser determinant per a esperonar els membres del grup a remoure aquella terra que colgava el record del passat.

Seguint el seu metòdic procediment (encara no escrit), els pedrasequers van començar netejant l’entorn de la construcció, eliminant bardisses i matolls que entorpien les tasques principals, com cirurgians de la terra que volen guarir una ferida.

Quan les barraques deixen de ser-ho és, normalment, perquè es produeix una implosió, fet que implica una acumulació de runa en el seu interior que s’ha de buidar, amb paciència, per a iniciar el procés de restauració. En el decurs d’aquesta segona tasca, els esforçats treballadors del roc pelat han desvetllat una construcció més gran de la que s’esperaven i s’han trobat amb  l’hora de plegar sense haver arribat al pla sobre el que es sustentava la barraca original, tot i haver desplaçat tres o quatre metres cúbics de material, barreja de rocs i terra plena d’història. Hi haurà feina per a dedicar-hi uns quants dies.

Es reprèn l’activitat

Br 114

Quan un s’entesta en fer barraques de pedra seca utilitzant còdols, o pedres rodones, ha d’estar disposat a patir les conseqüències. La barraca número 114, altrament coneguda com “la del Camp del Marsol”, es va refer utilitzant aquestes inestables pedres arrodonides, que ja en formaven part d’origen no se sap si per mancança d’altres amb més irregularitats o per xuleria del constructor original. El cas és que, un cop intervinguda per la tropa, la barraca ha tornar a quedar impecable i no es nota gens ni mica

 
l’important ensorrament exterior que havia patit. Tot i així, és aconsellable fer servir casc per a entrar dins d’aquesta barraca.

Br 117

Fotografia d'en Pepet Pou

Com que el temps es pot dilatar, quan està en mans dels membres del grup, ha estat el seu propòsit, abans de l’hora de plegar, trobar la barraca número 117, també coneguda com “del Mas Astafort”, i que es presumia just al davant del Molí d’en Busquets, on va ser identificada gràcies a una imatge que va obtenir en Pepet Pou. Ara cal preparar les eines per a escometre les tasques de la seva laboriosa reconstrucció, projecte que tindrà el seu inici en el decurs de la propera jornada laboral pedrasequera.

Col·laboració amb l’Ajuntament de Castellar del Vallès en la seva Guia Didàctica

El passat divendres, 4 de març, es va dur a terme la primera sortida de la Guia Didàctica patrocinada per l’Ajuntament de Castellar del Vallès, en la que ha col·laborat el Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar.

En aquesta activitat, un grup de P3 de l’escola El Sol i la Lluna es va desplaçar fins al Bosc de Pedres, l’espai públic habilitat pel grup de pedrasequers per a donar a conèixer el món de la pedra seca. Allà van romandre, entre les 9 i les 12,30 del matí, amb l’objectiu de treballar els  següents conceptes:

·         -Descobrir aquest espai públic urbà que s’ha pensat com a parc per a jugar

·         -Estimular la imaginació dels alumnes

·         -Fomentar el coneixement d'un element tan important i comú com és la pedra

·         -Fomentar actituds de civisme, respecte i estimació de la natura

Ep! Que encara hi som

“El cronista s’ha pres uns dies de pausa en les seves aportacions a la difusió de les activitats del grup”. Aquesta afirmació es podria rellegir com “El grup s’ha pres uns dies de dedicació a l’agricultura, ja que el cronista havia marxat de viatge”. El resultat ve a ser el mateix, vist que no hi havia cap entrada al bloc en les darreres dates corresponents a la jornada laboral del pedrasequers castellarencs.

 

Pel fet que no s’havia avisat de tal circumstancia, cal demanar disculpes a tots els fans seguidors de les aventures i desventures d’aquest grup entusiasta del lític esport, no competitiu, d’aixecar pedres d’un lloc per a portar-les a un altre (algun dia serà olímpic, no en dubteu).

Per a la tranquil·litat dels seguidors cardíacs, s’ha de posar de manifest que el grup seguirà amb les seves corredories per tot el terme municipal de la població ( i fins i tot travessant les fronteres). En el decurs de la propera jornada s’aixecarà alguna pedra, queda compromès i així es demostrarà en un document gràfic.

Finalment, com a distracció i de forma inèdita, podeu veure unes imatges, rescatades recentment, en les que apareixen els precursors del grup.     

Arranjant circuits

La tropa, en bona disposició

En la jornada d’avui s’inaugura un nou període en que els pedrasequers es transformaran en “peones camineros”, amb la intenció de fer el manteniment dels camins i les barraques que integren els diferents circuits del seu medi natural.

En aquesta ocasió, l’afortunat ha estat el tercer circuit, que s’ubica pel tros de país que toca Can Borrell. Els membres del grup han deixat el recorregut ben arranjat i polit, com per a aguantar quatre anys més.

Fent la seva feina

El cronista es pregunta per què el període d’arranjament és de quatre anys si no està vinculat a cap mandat polític. Pot ser es tracta de quelcom que ha quedat inserit a les meninges del Homo Actualis, per influència dels cicles electorals, ja sigui dels que segueixen el pròcers de la pàtria com de les juntes directives de les associacions (la junta de veïns de l’escala no, aquesta és anual). També podria ser que estigui lligat als anys de traspàs, que són tots aquells divisibles per quatre (aquest 2016 n’és), excepte els divisibles per 100 que no ho són, a excepció dels divisibles per 400 que sí que ho són, xifres rectificades gràcies a l'aportació d'un membre del grup qui, amb uns coneixements molt més amplis de la matèria, ha corregit les apuntades inicialment pel cronista. En qualsevol cas, serà qüestió de consultar-ho amb el pare carbasser el motiu d'aquest cicle.

Jardineria i vies públiques

Quan la llum del dia començava a esvair la foscor i la merla xiuxiuejava el seu cant, tot estant sobre les antenes del TDT, el grup de pedrasequers enfilava la ruta cap a les contrades que li són pròpies, allà on regna el vívid verd junt amb la tosca pedra.

Tot anat de camí, han fet una breu aturada al viver particular de lliris que tenen a tocar de la carretera. S’havien d’aprovisionar d’aquelles plantes per a engalanar-li el cap a dues barraques que encara romanien orfes d’aquell ornament, la del Camí de Cavalls i la del Marcel·lí.

Aquesta tasca de pentinadora de barraques s’ajuntava amb la de netejar la via que uneix el conjunt de barraques ubicades al Sot del Guix amb les del Racó, corriol auxiliar que encara es trobava barrat pels pins caiguts amb motiu de les fortes ventades del 9 de desembre de 2014. S’havia de convèncer a set pins per a que s’apartessin una mica del camí, estimulant-los amb el concurs d’una serra mecànica amb les dents ben esmolades.

La brigada s’ha dividit en dues seccions amb la intenció d’escometre sengles tasques. Finalment s’ha aconseguit l’objectiu, tot i que s’ha refet algun desperfecte de la barraca del Marcel·lí i, addicionalment, se li ha instal·lat el corresponent caramell, no fos que les bruixes es fessin ocupes d’allà.