Repte assolit, la barraca 63 o 'de la carena del Paraire' està conclosa

Avui el grup es trobava un pèl reduït d'efectius, però això no és cap motiu per a restar coratge als membres que s'han presentat a la crida de la pedra seca.

Amb l'ànim ben fresc (en les seves dues accepcions), la tropa s'ha presentat al lloc de treball amb la intenció de deixar neta i polida la barraca de la carena del Paraire, com si s'hagués de presentar alguna autoritat per a la seva inauguració. Retocant pel davant i repolint pel darrere, la barraca ha estat donada per conclosa definitivament, i amb uns detalls que li atorguen un element diferenciador, unes llicències iconoclastes que han estat producte de la sensibilitat rocosa dels pedraferits. Observeu el detall ornamental sobre la llinda en forma de "V" invertida de la porta.

El Pep Aced, membre del Centre Excursionista de Terrassa, ha estat el convidat que ha participat en la reconstrucció d'aquesta barraca, a qui tots els membres del grup agraeixen la seva intervenció, tant en les tasques obreres com en les tasques morals, amb el seus comentaris de lloança que esperonaven l'ego dels aixecadors de pedres per sobre de les capçades dels pins que envolten la construcció.

Un cop aterrat l'ego a l'alçada que li pertoca, el grup ha abandonat l'àrea de treball discretament, amb el sentiment joiós que els hi ocupa l'ànima per cada nova conquesta, per cada nova barraca que roman silenciosa al paisatge, anunciant que encara queda gent amb un nivell de sensibilitat, al dipòsit del seu cor, que els permet valorar i admirar aquest tipus de construcció.  

La barraca 63, o de la carena del Paraire, ja serveix per a aixoplugar-se

Un parell dels membres de la tropa ha ocupat els llocs dels marginadors, qualificatiu que es dóna al que construeix marges o murs. S'han engrescat tant en la seva tasca que tot feia pensar en una competició per a guanyar la pilota d'or dels barracaires. La resta del grup s'ha ocupat en subministrar la pedra que s'engolia aquella maquinaria sincronitzada, obrint un parell de pedreres per a nodrir l'avidesa dels competidors.

Com a resultat, els murs s'han aixecat i el sostre de la barraca a quedat totalment tapat, sense cap forat pel que s'escoli la llum del sol, que ha estat testimoni de l'obra. Ara falta posar la terra que segellarà l'estructura, passar el motxo i penjar la bandera per a fer la foto que immortalitzi el moment. Això serà la setmana vinent, si Cronos no es posa en contra i disposem de la intervenció d'Orfeu per a que calmi les tempestes.  

La barraca, tal com ha quedat ara, té dues vistes que li són identificatives. Com veureu a les imatges, la que mostra la seva façana li dóna un aire cerimoniós, com si fos l'entrada a un temple misteriós on es porten a terme estranys rituals; l'altra imatge, la que mostra el llom, dóna la sensació d'una pila de pedres que, amb una mica d'imaginació i generositat, es podria semblar a la Naveta dels Tudons de Menorca en miniatura.

Aixecant les parets ... Barraca 63

Un cop finalitzada la pausa de les festes de Nadal i Cap d'Any, que han servit per a que els membres de l'equip s'omplin d'energia, tant de l'espiritual com de l'orgànica, toca tornar al saludable esport d'aixecar pedres.

La barraca 63, o de la carena del Paraire, no s'ha mogut de lloc i els entusiastes obrers de la pedra seca se l'han trobada tal i com l'havien deixat, superant aquell temor de veure les seves parets desfetes pel fet de que la seva ubicació és a ran de camí.

Avui han estat visitats per un membre del Centre Excursionista de Terrassa, que tenia una certa curiositat per ser testimoni de les aventures dels pedraferits de Castellar. Amb molt bona disposició, a més a més de fer unes quantes fotos, ha ajudat la tropa en l'esgotadora tasca de traslladar pedres d'un lloc a un altre.

Una cintra de fusta, aportada amb molt bona intenció per a protegir les cames dels treballadors, ha ajudat a col·locar les pedres encavallades que tanquen la llinda de la porta d'entrada. Un cop superat aquesta qüestió fonamental, tocava anar pujant les parets i anar tancant, poc a poc, la volta del sostre. Uns recollien pedres dels voltants, altres feien acopi de rípio y altres posaven les pedres al damunt de les parets, tot intentant que es conformés un equilibri entre l'estètica i la funcionalitat.

Falta pedra! Sempre passa el mateix, com si les pedres es fonessin per l'escalfor del Sol o es disolessin en  la humitat ambiental. El cas és que cada vegada s'ha d'anar més lluny a trobar pedres d'una mida que sigui aprofitable.

L'hora d'esmorzar, a banda de nodrir els cossos dels obrers i l'obrera, ha servit per a criticar tota la classe política amb entusiasme, inclosa la monarquia, faltaria més. Amb aquesta càrrega d'energia de l'aliment, i la descàrrega de la mala llet gràcies a l'art de la crítica, el grup a reprès les tasques fins a l'hora de l'Àngelus, moment en el que les eines han cercat el recer on queden amagades i els membres de la tropa, com els follets de la Blancaneus, han iniciat la retirada.

Veieu a la imatge quina obra més maca està quedant.   

Seguint amb la barraca número 63 o "de la carena del Paraire"

És hora de tornar a la pedra, i avui el grup s'ha afartat. Les tasques de reconstrucció de la barraca han continuat segons el pla que no s'ha establert, és a dir, cadascú fa el que li ve més de gust i s'escometen les tasques segons l'estat d'ànim, el que ve a ser com un acte de pura expressivitat, un nou tipus d'art que ens hem inventat nosaltres.

Amb la pedra acumulada pel voltant de la construcció, s'ha començar a aixecar els murs laterals, així com els contraforts que hauran d'aguantar el que vingui a sobre, sigui llinda o qualsevol altra tipus d'obra que es consideri convenient. És l'avantatge que té el no treballar sobre plànol, que s'improvisa en funció del que es presenta en cada moment i, sense arribar a les mans, permet que s'estableixi un diàleg, una mena de contrast d'opinió entre els membres del grup.

 L'esmorzar ha estat amenitzat per unes postres inesperades que, pel fet de venir com a sorpresa, ha fet que pels membres del grup passés un corrent d'entusiasme de més voltatge que l'habitual, principalment a mida que s'anava consumint el cava 1714, el de la independència, acompanyat de coca de pinyons i una xocolata de pedra que ha costat de rossegar, però que estava boníssima. Detalls que han estat aportats pels companys Quim i  Jaume.        

En el decurs del matí, no havent-se presentat cap pedra amb currículum suficient com par a optar a la plaça de llinda plana, el tancament més aclamat ha estat el d'arc format per dues lloses o encavallades, per a la qual cosa s'ha hagut de muntar una parafernàlia de suports que aguantessin la inclinació de cadascuna de les lloses, alhora que es protegien els peus dels membres del grup que es trobaven més a prop de la porta.

La barraca va agafant forma, poc a poc, i la seva conclusió haurà d'espera a que es liquidin les festes que s'han de transitar en aquestes dates, en les que s'haurà fet una bona acumulació d'energia a l'organisme per a continuar aixecant pedres l'any vinent.

Bon Nadal i Bon Any a tothom!!

Celebració a Sant Llorenç Savall - Cal Ramon

El grup s'ha engrescat en una tasca reparadora, una feina esportiva que nodreix el cos i l'esperit, passant de la feixuga feina d'elevar pedres a la més lúdica i pantagruèlica de l'aixecament de vidre.

El Josep Saladelafont ha tingut la deferència de compensar l'esforç esmerçat pels abnegats membres del grup de ferits de pedra, quan, en col·laboració amb el Jordi Guillemot, van reconstruir la barraca del Collet del Castell, dins dels terrenys de la seva propietat.

A primera hora del matí, tots els participants s'han presentat a Cal Ramon, on han estat obsequiats amb un suculent esmorzar de forquilla, atesos per la simpàtica Teresa en el reservat de la planta baixa d'aquest restaurant.

Els membres del grup, sempre de bon humor, han fruït de la generositat del seus hostes que ha estat abundosa i contundent, rematada pel pastís fruit de la generositat del Jordi Guillemont, coronat per una barraca de pedra seca confeccionada amb suculenta xocolata.

No cal dir que, aquestes ocasions, fan que l'esperit altruista dels membres del grup s'alimenti amb una dosi addicional d'entusiasme, encara que no sigui el seu objectiu principal. Dimarts vinent caldrà tornar a posar-se el guants i contribuir a l'escalfament de l'organisme canviant pedres de lloc.

La barraca i la soca

Pot ser pel fred de la matinada, que manté la voluntat a una temperatura no se sap si desorientada o esmorteïda, la qüestió és que alguns dels membres del grup han decidit establir una sessió de brainstorming sobre què fer amb la soca que havia quedat dins de la barraca.

- Deixem-la dins com si fos una taula - deia un.

- Fem un seient amb respatller i tot - deia el més pràctic.

- No, traguem-la perquè, més endavant, pot fer caure la barraca - deia un altre futurista.

Per altra banda, un altre ha agafat el magalló i ha començat a fer-li cops a les arrels que la mantenien aferrada a la terra, mentre el que portava la serra mecànica intentava posar-la en marxa, fins que s'ha adonat que no havia obert l'interruptor de l'espurna.

Uns altres membres de la tropa s'han desentès de la polèmica i, durant la sessió d'aquella profunda reflexió, anaven arreplegant pedres, tot acostant-les a la construcció.

La concòrdia ha tornat a les 9:45, l'hora en punt de l'esmorzar, quan ja havia fet acte de presencia un càlid sol que resultava molt agradable.  

Com era d'esperar, el matí se'n ha anat en traure la soca del seu jardí particular, engegant les teories més en consonància amb la decoració de la llar allà on no es pot dir.

Com a prova, veieu les imatges que demostren la unitat de criteri amb la que sempre treballa el grup.

En el decurs de la propera sessió es treballarà amb pedra, paraula d'honor.

Barraca 63 o "de la carena del Paraire". Primeres tasques.

Aquesta barraca presenta algunes qüestions a resoldre que no permeten desviacions, com ara la del pi que ha tingut la mala idea d'anar a fixar les seves arrels a l'interior de la construcció i la de (ja inveterada per repetida) provisió de pedra que obligarà a la tropa a fer incursions específiques al respecte.

De moment, la jornada es va dedicar a covèncer el pi per a que es retirés cap a una banda i fer una neteja inicial dels voltants de la construcció, així com identificar les peces que es troben escampades per l'entorn.