Progrés de la barraca 98 o “de l’Agnès”

La jornada d’avui s’ha dividit en dues parts clarament diferenciades: la primera ha esta dedicada a la recerca de pedra pels voltants de la ubicació on es troba la barraca, a banda del muntatge de la barra de direcció amb doble roda que s’ha dotat al carretó de transport; la segona ha esta dedicada a la col·locació de tota la pedra que s’ha transportat fins la base de la construcció i a apuntar un esglaó en un dels talussos que cauen dels laterals de la barraca, tot fent servir el tronc d’un pi que hi era on no havia de ser.

L’enginy del company Josep Linares ha fet créixer el patrimoni del grup amb aquest carretó que ajuda a transportar la pedra d’una forma molt còmode. Ara ja no cal fer l’egipci arrossegant la pedra pel terra, clavant solcs com per a sembrar cebes; amb aquest estri de transport quasi hi canvien de lloc soles.

El grup ha deixat la feina quan s’ha acabat la pedra, ja que no era hora per a fer una nova recerca; això queda pel dimarts següent. La barraca ha quedat amb el forat del sostre més estret i, si no hi ha cap cataclisme geològic, es molt probable que es finalitzi durant la propera jornada de treball. La pedra tapadora ja està identificada y resta a l’espera de que el forat sigui més petit per a no ser engolida.

 

La porta ha esta dotada d’una doble llinda, que li dóna un aspecte de barbacana per la que guaitar el moviment de l’inexistent enemic, encara que també es pot utilitzar per a la pacífica activitat de fotografiar innocents ocells des d’una ubicació discreta. Segur que a l’Agnès li agradarà molt la seva barraca.  

 Els membres del grup marxen més contents que quan van arribar, tot fent xerinola i dient acudits que alegren el comiat.

La llinda instal•lada a la barraca 98 o “de l’Agnès”

En el procés evolutiu de la restauració d’una barraca es poden definir unes fites que són molt importants; la instal·lació de la llinda és una d’aquestes. La llinda és un element fonamental en l’estructura d’aquestes construccions, donat que suporta el pes de les pedres que es troben al seu damunt i, al mateix temps, s’aguanta sobre els pilars laterals que obren el pas de la porta, això implica que la seva fàbrica ha de ser d’un material sòlid i resistent: si la llinda es trenca la barraca s’enfonsa irremissiblement.

El grup ha assolit avui aquesta fita, tot fent ús d’un nou enginy que la seva inesgotable imaginació els ha fet construir. No s’ha d’oblidar que el grup actua com un element viu quines extremitats són cadascun dels seus components i, en el moment de pensar i posar idees en pràctica, totes hi col·laboren. El carretó de transportar pedres ha estat equipat amb unes rodes que fan menys feixuga la tasca d’arrossegar-lo per terra; ara ja no patina sinó que es desplaça rodant per sobre dels obstacles que es troben en el seu camí, des de la pedrera fins a la barraca.

No tingueu cap dubte de què en tot això intervé el nen interior que tots portem dins de l’ànima, que li agrada jugar amb pedres, carretons i eines.

Seguim restaurant la barraca 98 o “de l’Agnès

La jornada d’avui s’ha dedicat a les tasques corresponents a la restauració de la barraca 98 o “de l’Agnès”, comptant amb l’ajut de dos membres del grup de Sant Llorenç Savall, que han tingut la gentilesa d’acompanyar-nos en aquesta jornada. Gràcies Marta i Jordi.

Dins de l’anarquia que ens caracteritza, uns s’han dedicat a posar pedra, altres a netejar parts de la barraca, altres a cercar pedra i altres a obrir un camí cap la barraca de la Molsa, que es troba molt a prop d’aquesta.

A una de les fotografies que s’adjunten es pot veure l’extracció de la soca d’un pi, sospitós de culpabilitat d’haver tirat la barraca a terra, tot introduint una arrel molt grossa per una de les seves cantonades. Per altra banda, havia ocupat el lloc que li corresponia a la pedra d’aquell lloc i no permetia la restauració com manen els cànons del bon barraquer.

 

A l’altra fotografia es pot comprovar l’estat en el que ha quedat la barraca, preparada per a continuar pujant els seus murs amb la pedra que s’ha arreplegat i la que s’haurà de cercar més endavant.

Els membres del grup reflexionen sobre aquesta circumstancia de que sempre falta pedra i, on ha anat a parar la que havia estat donant cos a aquesta construcció? Són misteris del barraquerisme que no se sap si algun dia es podran desvetllar.

Compartint amb el grup de Sant Llorenç Savall

Avui ha estat un dia especial. Dos membres del grup s’han desplaçat a la població veïna de Sant Llorenç Savall per a compartir una jornada amb el grup de pedra seca d’allà.

La barraca número 196, altrament dita “del Pi Blanc”, estava a punt per a tapar el petit forat de la seva magnifica cúpula amb la pedra corresponent, portada a sobre d’un carretó des del punt en el que el Jordi Guillemot l’havia localitzat amb anterioritat. Un cop tapada aquesta fontanel·la i farcits de pedres més petites els forats que deixava al descobert el seu assentament, es va procedir a escampar una raonable quantitat de cendra sobre el sostre, procediment previ al seu cobriment de la terra que havia al voltant. Les feines han quedant enllestides després de plantar i regar un grapat de lliris, encarregats de retenir aquella terra amb les seves arrels. La barraca presenta un aspecte imponent, de molt acurada fàbrica i amb unes mides que la fan destacar.

El Jordi també ha mostrat al grup una altra barraca que es troba molt propera a la que havien treballat, construcció actualment enfonsada en la que es poden veure unes pedres enormes, ciclòpies, per a les que es necessitaran potents eines si es volen moure del lloc on reposen.

L’equip mixt que s’ha format ha treballat de forma molt coordinada, i en un ambient de germanor que neix espontàniament entre la gent que estima aquest tipus de construcció.

Volem agrair al grup de pedra seca de Sant Llorenç Savall que ens hagin acollit tan cordialment i el glopet de licor de barraca amb el que ens ha obsequiat el Jordi, a mode de comiat en el gaudiment de les festes nadalenques.

Bon Any 2013 per a tothom!!!  

Reconstrucció de la barraca 98 o “de l’Agnès”

Estat inicial

La barraca quina reconstrucció enceten els membres del grup va estar molt de temps esquivant –los, quan passaven al seu costat per a arranjar les construccions que es troben al seu voltant. Va ser l’incansable Jordi Guillemot (http://www.caudelguille.net) qui va sortir del camí per a trobar-la, motiu pel qual va ser batejada amb el nom de la seva filla. Avui, el Jordi ha estat present en el procés inicial de neteja dels voltants i desenrunament.

Treballs de reconstrucció

Aquesta barraca presenta un armariet a ran de terra que, presumiblement, s’utilitzava per a ubicar el canti i mantenir l’aigua fresca. La seva construcció estava consolidada a base de una bona quantitat de pedres planes que han estat extretes del seu interior, on havien caigut en enfonsar-se la construcció, presumiblement a causa de la gruixuda arrel d’un pi que va tenir la mala idea de créixer a ran de porta. La seva façana es troba orientada cap a llevant i la part posterior està encastada en el pendent que baixa del camí.

  

Presenta un enfonsament important de tota la meitat anterior, fet que obligarà a esmerçar esforços per a restituir-li el seu aspecte original.