Pensaments de pedra a la 161

La barraca número 161 es troba en una situació privilegiada. Al seu davant té un espectacular balcó que eixampla una pregona mirada sobre la població. És un indret que convida a seure en soledat i meditar amb la intenció d'apaivagar la misantropia instal·lada en el pensament d'aquells que veuen una determinada realitat.

El cronista no pot evitar deixar la imaginació a lloure i crear un personatge que hauria estat allerat a fruir d'aquell indret ple de gaubança. Un cop finides les tasques demanades per la terra calcigada i estotjats els estris emprats, exorna el seu pensament i, tot fent un glop de vi, s'estira sobre la llitotxa que guarda dins de la cofurna per a extasiar-se ataüllant el paisatge emmarcat entre els muntants de la porta. Abaltit per la remor somorta de l'alcohol i ensopit físicament per la feina feta, cogita sobre l'existència humana i s'adorm ...

Els pedrasequers estaven ben desperts envoltats de la fresca que s'escampa pertot ben d'hora. S'afanyaven en conservar l'escalfor de la carn fent moure pedres d'un lloc a l'altre, escarbotant les tiges de les bardisses, adaptant les formes d'algunes pedres i refent els murs caiguts. No han perdut el temps en hissar cap bandera.