dimarts, 3 d’octubre de 2017

Treballar per diversió

Els pedrasequers van manifestar la seva intenció d’anar al camp a passar un dia de gaubança, acollits en la abraçada de la plàcida i maternal Natura. Escampats pel rodal de la barraca, asseguts sobre les encoratjadores pedres, van compartir les llaminadures que havien transportar dins de les seves motxilles: galetes, carquinyolis i cava. L’apetitós i energètic esmorzar va portar l’ànim dels obrers de la pedra a un èxtasi tan gran que els va empènyer a recollir i aixecar pedra compulsivament, arribant al punt de tancar la boca del badall que apuntava cap al firmament del cos de la barraca que encara romania inconclús, deixant aquella construcció, purament per diversió, en disposició per a retocar els detalls i inaugurar-la en un parell de jornades més, ara sí, de treball.

Observat des d’un punt de vista quantitatiu respecte de la pedra que es troba allà acumulada, es pot arribar a la conclusió que, ben apilada i lligada amb algun element aglutinant, sigui calç o ciment, es podria arribar a construir una ermita més gran que la de Sant Pere d’Ullastre, amb planta de creu, volta de canó i absis lobulat amb absidioles. Però això ja no seria construcció en pedra seca, és una altra cosa de menys magnitud.

El bosc de bolets ha crescut i els follets podran establir les seves llars permanents, un cop establertes les seves relacions familiars desprès de la follia irreverent i lúbrica de les jornades passades.

Els heterònims que tenen el seu niu en l’ànima del cronista són un pèl contradictoris. Un d’aquests, els més iconoclasta, és el que el va empènyer a escriure aquell sonet irreverent que ha estat eliminat de la publicació anterior, decisió que va pendre quan els heterònims més ortodoxes li van retreure aquella llicència que, en unes publicacions serioses i científiques, no té cabuda. Ara bé, si cap lector el trobés a faltar, el cronista no tindrà cap inconvenient en tornar-lo a la llum.

Passiu bé!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada