dimarts, 2 d’agost de 2016

De barraca en barraca ...

La 139
La barraca número 139 ja llueix el seu plomall de lliris, com un titot mascle en la seva dansa per a enllepolir la voluble femella. També ensenya el número que li correspon, gravat a la seva solapa molt primorosament per a identificar-se correctament davant les autoritats competents.

Tot seguit, el grup de pedrasequers ha adreçat les seves passes cap a la barraca número 140. No és que segueixin l'ordre de la numeració, és que aquesta era, suposadament, una que podia trobar-se en una ubicació amb una mica més d'ombra que qualsevol de les altres, fet que ha estat una lamentable pífia ja que, en aquell xaragall ple de matolls no n'hi havia cap que proporciones la protecció que necessita un adult en possessió de les seves capacitats mentals. La tropa s'ha fet un tip de tallar bardisses a tort i dret, fins a aconseguir un perímetre que els permetés treballar al voltant de l'obra amb una certa comoditat. Afortunadament per a la salut dels abnegats aixecadors de pedres seques, l'estat d’aquesta barraca no era massa lamentable i han pogut tapar-la amb una certa celeritat, tot i que arranjar la plaça davant la porta per a poder accedir-hi ha estat la feina més feixuga, conclosa just en el moment que algun dels membres del grup començava a fer olor de socarrimat, sota aquell Sol tan poc sensible a la feblesa de l'ésser humà.
La 140

En el decurs de la propera jornada quedarà poca cosa a fer en la barraca número 140. Es posarà la terra al capdamunt, on seran plantats els corresponents lliris, se li gravarà el número que li pertoca i serà batejada. Tot seguit, la tropa enfilarà el camí cap a la següent construcció a domesticar, que ja està ullada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada