Com ha quedat avui |
Els recalcitrants
aixecadors de pedra s'han fet presents a la feina, allà on van penjar les eines
dimarts passat, on la reconstrucció de la barraca 94, altrament dita "d'en
Josep Gibert", els reclamava per a completar la seva tasca.
El Centre
Excursionista de Castellar va expressar en el seu dia les gràcies a l'insigne paleoantropòleg
al que han dedicat aquesta barraca. En el decurs de l'any 1979, en Josep Gibert
va ajudar el Centre a muntar un itinerari de natura dedicat a la geologia.
Aquest agraïment no ha minvat gens i es manté en l'actualitat.
Emulant els
processadors dels ordinadors més avançats, el grup s'ha tornat multitasca i és
capaç de atendre més d'un front simultàniament. Prop de la barraca 94 es troben
les restes del que és una construcció margere, la barraca 95 o "de la
Bàrbara", quin desenrunament ha estat iniciat per una part dels membres
del grup.
El progrés de
l'apilament de pedres ha exhaurit les existències, costum inveterat en aquest
grup, i s'ha iniciat el procés d'importació d'altres sectors, amb el concurs
del carretó d'una roda a la que li faltava pressió.
La nova barraca |
El cronista
reflexiona sobre la dèria que els hi ha agafat a la tropa d'apilar pedres irregulars.
Això segurament ho van fer els antics abans de conèixer el ben format maó, amb
els seus cantells rectes i les cares planes que permeten apilar-ho amb
facilitat, però deu ser això precisament, que el seu ús no provoca els mals de
cap de la pedra nua, aquella que es troba allà tal com l'ha deixada la Natura
en les seves infinites formes i mides.
Endavant doncs amb la pedra pura i dura.
Es troba
identificada la tapadora, però encara s'ha de tancar més el forat dels sostre
per a encabir-la. La propera sessió s'haurà d'iniciar amb un bon arreplegament
de matèria primera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada