Manteniment anual de la font dels Avellaners

En el decurs d'aquesta jornada, els pedrasequers han exercit de llauners.


La font dels Avellaners té una inveterada predisposició a criar arrels en el conducte que recull l'aigua per a transporta-la fins el lloc on es troba instal·lat el brollador. És un manteniment amb contracte anual, ja que les arrels que taponen el conducte tenen aquest cicle vital i la revisió és inevitable, altrament es dispersa l'aigua i troba punts aleatoris de sortida que no coincideixen amb el que li toca, aquell que li atorga el títol de font.

- Escolti! I és bona aquella aigua?

- Sí, senyora. I té propietats terapèutiques contra les migranyes i el restrenyiment.

- Doncs li portaré al meu marit, que fa més gasos que sòlids, per aquell forat.

La restauració de la barraca del torrent de Sant Antoni ha quedat finalitzada

Veure una obra finalitzada omple de joia l'ànima d'aquell que l'ha creada. En aquest cas són més d'un, els creadors, és tota la tropa dels pedrasequers que, en haver finalitzat la restauració d'una barraca, se n'alegren, tant si hi són presents com si eren absents en el moment de plantar els lliris al voltant del caramell i gravar el seu número a la pedra adient.


La barraca número 106, “del torrent de Sant Antoni”, ha passat a formar part del conjunt de barraques restaurades pel grup i podrà ser visitada i gaudida per tots els caminants de bona fe, tot i trobar-se també exposada a l'acció dels imbècils que només gaudeixen fent mal.

El passat cap de setmana, el cronista va fer una visita a la barraca dedicada a la memòria del fundador del Centre Excursionista de Castellar, en Simeó Caba i Genescà, situada prop del cim del puig de la Creu. Va quedar sorprès en veure que, algun d'aquells imbècils, havia rascat el número i la data de restauració, dades que estaven gravades a les pedres del costat de la porta. Afortunadament, aquelles pedres són molt resistents i no van aconseguir els seus objectius, caldria rascar molt per a esborrar tot el que allà es relaciona, però l'acció pertinaç podria arribar a eliminar les inscripcions. També afortunadament, els imbècils no solen ser pertinaços en les seves accions i canvien ràpidament l'objectiu de les seves bretolades.

Dins de la barraca 106 ja no plourà

Tot i trobar-se temporalment orfes del pare carbasser, a qui li han instal·lat un mecanisme artificial en un dels rems i, mentre es trobi en període de rodatge, només pot fer sortides de vol gallinaci, els membres del grup de pedrasequers continuen fent la seva feina.

La barraca número 106, o “del torrent de Sant Antoni”, ha cobert aigües i només li falten els complements. La previsió és que es finalitzi en el decurs de la propera jornada laboral, previsiblement durant el matí del dimarts de la setmana vinent.

La Lluna per un forat

Només falta tapar un forat per a finalitzar la restauració de la barraca número 106. És el forat més important de la construcció, el que ha de rebre la cúpula de tancament que protegirà la barraca dels meteors més perjudicials per a la seva salut i, un cop instal·lat el caramell, també quedarà protegida de les malifetes de les bruixes. El cronista no té cap animadversió contra les senyores que es desplacen sota la lluna plena cavalcant sobre el pal d'una escombra, no creu que puguin ser perjudicials per a res i, per aquesta raó, seria partidari de deixar la barraca tal com es troba ara i, en les nits de lluna plena, guaitar-la des de dins tot confiant en el pas d'alguna bruixa local.

La inveterada mancança de pedra adient fa que s'ajorni el taponament del forat. La cúpula no es pot construir amb qualsevol roc, i encara menys si és rodó. Cal disposar de peces adients que es van engalavernant unes amb les altres, formant una estructura que ha de suportar el seu pes i el que se li tiri al damunt, com terra, lliris i caramells, sense oblidar el que aporten els pedrasequers que planten i reguen els lliris.

Resolent problemes sobre la marxa

La barraca ja té una llinda instal·lada, sobre la que reposen un grapat de còdols irregulars que ofereixen un conjunt, a mode de frontispici, com a empremta personalitzada de la construcció que es restaura. No en trobareu cap d'igual, com passa amb els solcs regirats del tou del dit que identifiquen els humans.


Però no tot es resumeix en apilar pedres. De vegades sorgeixen entrebancs que alenteixen el procés que s'havia programat. Els pedrasequers no segueixen cap PERT del Project de Microsoft, però sí que tenen una certa idea de la marxa del projecte, de les dependències de les diferents tasques i de les fites. L'arrel de l'alzina que s'havia instal·lat a la porta és bastant tossuda i es nega a retirar-se amistosament, motiu pel qual s'ha d'utilitzar la força bruta i, quan aquest incident es troba en procés de solució, apareix una pedra foguera que no hauria de ser allà. Se suposa que els rocs, al contrari que les plantes, no arrelen i creixen sota terra; d'alguna forma, sigui per les forces tectòniques o per l'acció de les mules, es traslladen d'un lloc a un altre i allà s'estan, immutables, fins que algú troba que fan nosa i les ha de treure. Doncs això passa amb aquesta pedra mal ubicada, que s'ha de canviar de lloc i, si no és sencera, serà a base d'esmicolar-la en petits macs fàcilment transportables que, de passada, es poden afegir a la construcció que es restaura.

La barraca 106 progressa

La barraca del torrent de Sant Antoni va recuperant la forma que se suposa havia tingut, abans del seu esfondrament. Encastada a un marge, presentant una planta interior de capella i aixecada amb còdols. També s'han de tenir nassos per a fer una barraca arrenglerant còdols però, a falta d'altra tipus de pedra, l'habilitat humana és capaç d'escometre aquests reptes i de més complicats encara. Per altra banda, cal tenir en compte la tossuderia dels pedrasequers, qualitat que els defineix i els ha permès aconseguir fites espectaculars.

L'obertura de la porta ja es troba més o menys enllestida, exhibint uns muntants ben arrenglerats. Ara caldrà trobar un còdol prou gran per a adjudicar-li la molt responsable tasca de fer de llinda, tot i que és d'esperar que es presenti voluntària alguna pedra planxada, que facilitarà un pèl la tasca de restauració de la barraca. També caldrà veure com es construeix una cúpula de còdols, quan ja és dificultós fer-la amb d'altres pedres que no roden. Ells, que són previsors, ja han recol·lectat pedres més amistoses per a aquesta part de l'obra.

Una tasca addicional, i ensems important, ha estat la de retirar la soca d'una alzina que s'havia instal·lat al davant de la porta. Les plantes presenten aquesta característica, de créixer allà on cau la llavor que germinarà i s'arrelarà inevitablement, sense consciència de les implicacions de la seva presència per al bon trànsit d'altres espècies que no arrelen, que es desplacen. N'hi ha que les esquiven, però l'espècie humana és més contundent i tira pel dret.

Es torna a la feina

Aprofitant que s’allunyen les calorades africanes, els pedrasequers tornen a la feina recuperant els efectius que són habituals.

Les tasques fetes són corresponents a la continuació de la restauració de la barraca número 106, “la del torrent de Sant Antoni”, situada allà on toca la maternal ombra, que apaivaga la potència suadora dels aixecadors de pedra en el decurs d’aquests dies de canícula.
 

Remenant entre les pedres que omplien la panxa de l’enderrocada barraca, a vegades es troben coses curioses, com la peça que podeu observar a una de les imatges, humils tresors que no tenen res a veure amb les olles plenes de monedes d’or que les llegendes ubiquen a llocs ben inversemblants. Podreu sospitar el dia que veieu els pedrasequers conduint un Porsche o un Ferrari, luxosos vehicles que queden lluny de la capacitat adquisitiva de la seva pensió de jubilació, salvat d’excepcions no confirmades.