Jornada de celebració. Convida en Joan Avellaneda

Els membres del grup són humans i, com a tals, es troben subjectes a les passions terrenals. Per tal de trobar una via d’escapada a la pressió d’aquestes passions, s’aprofiten els aniversaris o els esdeveniments transcendentals per a muntar un esmorzar de germanor. Avui li toca al Joan Avellaneda, que fa coincidir aniversari i sant per a obsequiar els seus companys amb un esmorzar de forquilla.

L’acte s’ha dut a terme en el restaurant Marro’s de Castellar del Vallès, un local que obre les seves portes en mig de la zona industrial del Pla de la Bruguera, el que li dóna un caire de menjador d’obrers, que és el que s’escau amb el tarannà del grup: obrers de la pedra seca, sense sindicat i sense sou.

Amanida, mongetes seques, patates fregides, pa torrat amb tomàquet i un assortit de carns a la brasa, tot regat amb vi i gasosa, i cafès amb gotes de cloenda, han posat el cos dels comensals a to per a donar pas a un debat sobre la situació política i econòmica del país, aportant 

solucions òptimes que, malgrat l’esforç esmerçat en donar-les-hi forma, mai es portaran a terme per una raó fonamental: no arribaran a les instàncies oportunes que les facin tirar endavant. Quina pena de país!!!

Amb el gaudi d’haver passat una bona estona, dedicada a un altre tipus de feina, el grup s’ha dissolt ordenadament a quarts d’una, ja quasi sense ganes de dinar, amb el propòsit de trobar-se de nou el dimarts vinent amb la terapèutica intenció de treballar. Pedres, tremoleu!!!

Moltes gràcies Joan!!!

Restauració de la barraca del Collet del Castell

La màquina meravellosa

El dia ha estat particularment agradable. El grup ha matinat més de l’habitual, en previsió de les calorades que cauen de cel en aquesta etapa de l’any, però han estat recompensats amb un cel tapat per les maternals boires, que han evitat una cocció a foc lent de les ànimes que habiten aquells cossos infatigables en l’art de l’aixecament de pedra seca.

Progrés

Fresquera

La desbrossadora ha permès ampliar l’àrea del voltant de la barraca i obrir el camí que mena cap a la construcció, motiu pel qual ara es fa més còmode de transitar. Allà han esmerçat les seves energies els membres del grup, seleccionant pedres, buidant l’interior i iniciant el procés de reconstrucció d’aquells petris murs, amb la intenció de que aguantin, com a mínim, un segle més.

El company Jordi Guillemot ha tingut la deferència de portar una coca i una ampolla de vi, per a compartir en l’epilogo de l’esmorzar, postres que han estat molt ben rebudes i gaudides per aquella tropa d’aficionats a la rústega arquitectura.

Hi ha pedres molt grosses que s’han de pujar dalt del mur, això comporta la utilització del ternal i apartar els dits quan baixa la pedra, dues tasques de vital importància per a la salut de la reconstrucció i de qui la porta a terme.  

Prestació de serveis a cal veí. Barraca del Collet del Castell.

 A la base del turó que sustenta les restes de l'antiga construcció militar de Castell de Pera, s'observava allò que es podia confondre amb un túmul de pedres i terra, mig amagat entre una densa vegetació, que ha crescut després del tràgic incendi de l'any 2003, que es va engolir tot el que va trobar pel camí d'aquella llengua de foc, incloent la vida de cinc persones.

Inici de tasques

Doncs bé, resulta que no hi ha cap mort soterrat sota aquella runa, és una barraca de pedra seca a la que li va caure el sostre a sobre o, amb més precisió, a dins. Convidats pel company santllorencí Jordi Guillemot, donat que la construcció es troba dins del terme de la seva jurisdicció, el grup li dedicarà la seva atenció fins a retornar-li la forma que li dóna aquell aire misteriós, enllaçant el passat del conreu del vi amb el present del camp erm i inhòspit.

La trobada es fa a la porta del restaurant Caliu, de Sant Llorenç Savall, on ja es fregava les mans el titular pensant que hi anàvem a esmorzar un d'aquells sucosos plats que prepara. La comitiva  de quatre cotxes va continuar, carretera amunt, fins al trencall que es troba per sobre del kilòmetre 22 d'aquella ruta, seguint després per un camí de carro fins al peu del turó sobre el que descansa el que queda de Castell de Pera . Un escurçó va creuar la pista quan passava la comitiva, posant a la tropa en alerta per si, remenant pedres, es troben alguna d'aquestes perilloses bèsties.

Com ha quedat, de moment

Ràpidament, i en l'ordre que cadascú va entendre, es va posar en marxa aquella sincrònica màquina per a escometre les tasques que venien pel davant. Primer calia netejar l'entorn per a procedir, a continuació, al buidat de l'interior de la construcció.

Què bo!

A l'hora habitual, es va fer la parada per a l'esmorzar. Un dels membres va obsequiar el grup amb una coca i una ampolla de mistela, postres que van animar la concurrència i van fer menys feixuga la segona part. Fins i tot semblava que les pedres pesaven menys.

La continuació de les tasques requeriran el concurs de maquinaria pesada, com ara el ternal i la desbrossadora, elements que faran el camí de pujada en la propera sessió.

Reparació de la font de l'Avellaner

 Les fonts es malmeten i deixen de rajar l'aigua que s'espera que brolli del seu broc. Algunes perquè la sequera ha buidat la deu que l'alimentava, altes per accidents o bretolades.

En obres ...

La font de l'Avellaner, prop de les basses del Barceló i a tocar de la font del Carner, és realment una obra que recull l'aigua d'un lloc i la trasllada a un altre, salvant un desnivell per tal de què l'aigua es pugui recollir veient-la saltar i no de terra entollada. La força del líquid element havia fet que aquest es perdés, vesant-lo directament al riu Ripoll per sobre del camí que transita per aquelles contrades, motiu pel qual el brollador s'havia quedat ensenyant el seu rodó forat, com badant, i sense donar el que s'esperava d'ell.

Font restaurada

El grup de pedra seca es transforma ràpidament en brigada d'obres civils i, tot equipat d'estris i material, es trasllada al lloc dels fets per a posar-hi ordre. La primera tasca és la de netejar tot l'entorn de pedres i troncs que barren el pas a la canalització, tot seguit es fa una rasa que segueix el camí pel que interessa que passi l'aigua, eliminant la mànega anterior que, soterrada, passava d'una banda a l'altra del camí. Després de discutir una estona sobre la millor solució, es decideix fer l'esmorzar per a posar-hi pau i, ja tots contents, es reprenen les tasques de reconstrucció utilitzant una nova canonada de més calibre, per tal d'evitar la seva obstrucció. El material utilitzat, altament tecnificat, permet posar una massa de ciment especial directament en contacte amb l'aigua, sense que es perdi el seu efecte. Fins i tot es pot afegir un pèl d'àcid cítric (de qualitat alimentaria) per a retardar el temps d'enduriment de la pasterada.

La fot de Cal Barceló

La font va quedar brollant de nou, i un bon doll, però l'obra va quedar inacabada per manca de temps i per amenaça de pluja, encara que serà finida en la propera sessió.

Com a curiositat, van poder ser testimonis del miracle de veure brollar la font de Cal Barceló, fenomen inusual que té el seu origen en la gran quantitat d'aigua caiguda en les darreres pluges.

Prospecció, a la recerca del forn perdut

El dia d'avui s'ha dedicat a passejar, amb l'excusa de buscar un forn d'obra que s'hauria de trobar prop de la llera del torrent de Canyelles, entre el Pla de Palau i el final del carrer Sant Sebastià.

Els membres del grup han anat amunt i avall, saltant per sobre de les pedres que reposen a la llera del torrent i remenant aquí i allà en la seva recerca, recollint en els seus pantalons l'aigua que xopava les plantes i bardisses que es trobaven pel davant, en el camí que s'inventaven a mida que avançaven.

El cas és que la passejada ha estat un èxit, perquè ara ja saben on no hi és el forn. Per altra banda han gaudit d'un torrent amb un bon cabal d'aigua, en quina llera es formaven alguns petits saltants que abocaven sobre uns gorgs en els que es podien haver banyar, si la fresca del matí i la vergonya no els hi hagués impedit.

La sessió ha finalitzat després de l'animat esmorzar, que ha tingut lloc en un jardí infantil del parc de Canyelles.

Descoberta de forns de calç, amagatalls i pinasses

 El dia d'avui ha estat variat, encara que el grup no ha tocat ni una pedra seca. Les aficions que els mouen són variades quant als elements que integren el patrimoni cultural del poble en el que resideixen.

Havien sentit que, prop de l'amagatall de la Furriola, es conserven les restes d'un antic forn de calç, actualment ocult per la boscúria que ha anat envaint la zona en la que es troba, el grup va decideix  procedir al seu rescat, quines tasques es limitaran a la neteja del bosc. Aquell forn era conegut i fins i tot algun dels membres del grup recorda haver passat per allà, quan era més jove, i haver-lo retratat en una diapositiva que ara no apareix per en lloc.

Aquestes tasques requeriran el concurs de la desbrossadora recentment adquirida, quina potència i agilitat farà que l'esforç sigui alleugerit. Cal proveir-se doncs de l'aparell i de la benzina que s'engoleix a canvi de la seva funció.

Mesurant

En arribar al lloc dels fets, el grup es distribueix ràpidament per a localitzar la ubicació d'aquella obra, que ràpidament és identificada i s'inicien les tasques de neteja. Per una banda un dels membres equipat amb la voraç màquina i per l'altra la resta de components, dall en mà, tallant a tort i dret tot el que es troba entre la pista d'accés a aquella zona i la riba del torrent, en la que es conserven les restes del forn.  A més a més de tot el bardissam que va ser extret d'allà, l'equip va arreplegar tota una deixalleria d'objectes singulars que no explicaven la seva presència en aquell apartat indret, com ara: una cisterna de vàter, restes de material elèctric, una llauna d'oli, plàstics, parts de mànegues de rec i envasos de iogurt. Tot aquest material va ser recollit per a portar-lo a la deixalleria.

Un cop net i polit l'indret, es van prendre les mides de la corda i de la fletxa de la part del forn que es conserva, amb la intenció de calcular el perímetre de la seva boca.

El grup

Quan va tocar l'hora de l'esmorzar, el grup es va desplaçar fina a l'amagatall de l Furriola, lloc que alguns dels membres no havien visitat mai. Aquell lloc disposa d'una sèrie de cavitats entre uns grans blocs de pedra, que van permetre amagar-se a persones que es trobaven en perill de ser capturats, un cop acabada la guerra civil espanyola. Igualment hi ha un vell mur per a retenir les aigües que baixen de la muntanya. Allà es van ubicar els entusiasmats membres de la colla, amb la intenció de recuperar les forces consumides en la seva tasca, tot xerrant i fent xerinola. En finalitzar es van trobar a faltar les catanies que sempre reparteix un dels membres de la colla, absent aquest dia per compromisos personals.   

Pinassa de 3,10 m. de perímetre

Alliberant una alzina

Per aquella zona en la que es troben s'han ubicat unes pinasses que val la pena visitar, aprofitant per a prendre les coordenades de la seva ubicació. Els membres del grup es van desplaçar pista amunt, tot prenent un corriol que, en pocs metres, els va deixar al peu de la primera, engalanada amb un llaç dels Agents Rurals que les atorga immunitat davant la neteja del bosc que es porta a terme actualment. Aquesta primera dóna un perímetre de 2,55 metres, a un metre d'alçada del terra. Una mica més amunt es localitza la segona que, superant la marca, ofereix una soca amb un perímetre de 3,10 metres, també a un metre d'alçada del terra. Davant la sospita de què hi haguessin més per la zona, es va fer una descoberta d'alguns dels membres de la colla per a intentar localitzar-les, però va ser en va perquè no es van trobar. Com deia un dels companys, els arbres no ens deixaven veure el bosc.

Pinassa de 2,55 m. de perímetre

 En el camí de retorn varen trobar espàrrecs, alguns ja crescuts, però d'altres aprofitables encara. Unes gotes de pluja donaven fe del canvi de temps anunciat, quan el grup va donar per acabada la jornada.

Inauguració d'una i acabament d'una altra.

La jornada d'avui, després d'uns quants dies sense treballar, ha estat dedicada a la inauguració de la barraca 124, o del Joan Barata, i a l'acabament de la barraca 123, o del Josep Linares.

L'obra i els obrers. Barraca 124.

Les tasques s'han portat a terme d'una forma relaxada, ja que tants dies sense posar a prova el físic, en l'art de l'aixecament de pedra, deixen l'organisme un pèl desorientat.

La celebració de finalització d'obres de la barraca 124, o del Joan Barata, ha servit d'excusa per a portar a terme la cerimònia de l'esmorzar allà mateix, rebent l'escalfor del Sol que s'escolava entre les capçades dels arbres que decoren l'entorn. El company Jordi Guillemot ha aprofitat l'ocasió per a immortalitzar el moment amb la seva càmera filmadora, la mateixa que ha utilitzat per a seguit tot el procés de reconstrucció d'aquesta barraca, amb la intenció de muntar una pel·lícula de la que no vull avançar res, però que promet molta jocosa emotivitat. Un cop finalitzada la cerimònia, el grup s'ha dividit per a encaminar-se cap a la següent fita del dia, uns cap als cotxes i els altres cap a recuperar les eines que encara romanien a l'aixopluc de la barraca de la Vidalba.

Barraca 123. Quina meravella!

Detall del paviment interior.

La barraca 123, o del Josep Linares, no es troba molt lluny de l'anterior, quasi s'arriba abans caminant pels corriols, camp a través, que fent les ziga-zagues de la pista amb el cotxe. Allà s'han tornat a trobar tots dos grups i han iniciat les tasques que els hi portaven. Uns han refet el paviment de la construcció, l'única que disposa d'aquest luxuriós extra; altres han reparat el sostre, avocant terra extreta de l'entorn; y la resta han retirat tot el brancam producte de la neteja dels voltants de la construcció. Aquell recó ha quedat molt maco, com tots els que han tingut la sort de què el grup hagi trobat un punt d'interès per a esmerçar els seus esforços. Si passeu per aquell indret, no dubteu en acostar-vos-hi, però no oblideu que aquella obra és mereixedora del respecte cap a la història de la terra, el patrimoni del poble i cap a aquest grup que es dedica a mantenir-lo de forma tant altruista.

Properament es portarà a terme la inauguració de la barraca 123, ja que el seu titular no hi era present.