Fent de mainadera. Roure del Castelló

Avui el grup ha fet de mainadera. En la seva estima per la Natura, els aixecadors de pedra seca han dedicat la jornada d’avui a protegir un petit roure que, membres del Centre Excursionista de Castellar, van plantar al puig del Castelló, com a commemoració dels esdeveniments que es publicaran més endavant, en el decurs de l’any vinent, i del que es van cuidar de regar periòdicament per al seu correcte arrelament en aquell terreny, motiu pel qual aquest projecte d’arbre va resistint.

Durant el matí s’ha fet una recollida de rocs amb els que s’ha construït un mur de contenció al voltant del tendre tronc del roure, encara guiat, que, al mateix temps, permetrà canalitzar l’aigua de la pluja cap a les seves arrels. 

Donat que es tracta d’un roure urbà, la seva posada en llibertat en el medi salvatge ha de ser un pèl tutelada, ja que es troba en període d’aprenentatge per a alimentar-se correctament per si mateix. 

El puig del Castelló (576 m.) és una atalaia des de la que s’albira tota la cara est del massís de Sant Llorenç, des de La Mola fins a Roc Sereny, conformant una imatge que impacta en l’espectador. Aquesta meravellosa vista és la que es posa pel davant del jove roure plantat, que aporta un punt d’interès emocional a aquest lloc de tan gran interès paisatgístic.

Jornada d'esbarjo amb els pessebristes

El fet de comptar amb un parell de pessebristes al grup aporta un cert privilegi, el de poder celebrar una trobada en el lloc precís on s’exposen les seves magnífiques obres.

No us perdeu l’exposició d’aquest any, que compta amb peces molt elaborades que us deixaran bocabadats. 

Per a més informació: http://pessebrescastellar.blogspot.com.es/

La restauració de la barraca 122, o del Ferran da Silva, ha estat finalitzada

Abans

Avui ha esta finalitzada la barraca 122, en la que s’ha esculpit el número corresponent per a informació dels visitants.

Aprofitant la pedra dels voltants de la construcció, extreta amb força i enginy de la seva ubicació, s’ha procedit a tancar la cúpula de la barraca, afegint terra i el vistós caramell que li dóna un aire de misteri, com si fos una rústica antena per a comunicar-se amb el més enllà.

Després

Per a copsar la tasca que realitza el grup dedicat a aquestes mai ben reconegudes obres d’art, cal veure la peça tal com es va trobar i com l’han deixada, en les dues imatges que s’adjunten.

 

Una part dels membres del grup han posat cofois davant de la seva obre, que ha inclòs un arranjament urbanístic al seu voltant.

Segueixen els treballs de la barraca 122, entre d’altres

Cap amunt!!!

Avui s’ha produït una situació que ha posat en dubte la identitat del grup. Mentre uns anaven per feina amb la restauració de la barraca, altres es dedicaven a la prosaica tasca de recollir bolets pel bosc. Amb un bon grapadet de diferents espècies al cistell, s’ha posat seny i les tasques barraqueres han continuat.

La meitat de la jornada, just abans de la sagrada hora de l’esmorzar, s’han consumit les energies es pujar una pedra molt grossa pel rudimentari sistema de tibar cap amunt de les cordes que la lligaven. 

Barraca 32

Barraca 121

Un cop recuperades les energies s’ha visitat la nova barraca de la Molsa, en la que s’ha gravat el número del catàleg que li pertoca, que és el 121. De passada, en creuar pel davant de la barraca 32, s’ha aprofitat per a esculpir-li el seu identificatiu.

On la ubiquem?

Bona part de la segona sessió de tasques a la barraca s’ha dedicat a prendre la decisió sobre la ubicació d’aquella pedra. El seu destí ha estat el d’ocupar l’honorable lloc de la llinda i allà ha estat instal·lada. Altres peces també han passat a engreixar les parets de al construcció ja a l’espera del tap que tancarà el forat zenital, però això serà a la següent sessió.

Estat actual de la barraca

El grup ha tornat de forma disgregada a l’aparcament on esperaven els cotxes, tot aprofitant el camí per a endinsar-se en la boscaria a la caça i captura del preuat bolet.

Restauració de la barraca 122 o del Ferran

L’incombustible grup ha començat la restauració de la barraca número 122 o del Ferran, una de les recents troballes al Sot del Guix. 

Com en d’altres projectes, la primera tasca consisteix en netejar l’entorn i buidar el contingut de la construcció enfonsada, recuperant pedres que havien estat formant la cúpula que la tancava, tot fent una petita selecció inicial per a després ubicar-les allà on es consideri oportú, segons les seves mides i formes. Tot seguit, s’escometen les tasques d’apilar-les de nou amb una certa gràcia i sapiència tècnica.

L’esbufec i el renec són eines molt importants a l’hora de moure pedres, un ajut impagable que tensa el cos per a rebre el pes de la peça que toca ubicar. L’absència d’infants dóna llibertat absoluta a la tropa per a la utilització de les diferents accepcions de la paraula grossa que es poden trobar al diccionari Fabra, i també fora d’ell, com és el cas de “jolín” i “catxundena”.

La construcció, en avançat estat de restauració, esperarà a l’entusiasta grup per a ser enllestida en una o dues jornades més, tot depenent de la meteorologia i de les forces que s’esmercin en el projecte.