dilluns, 11 de juny del 2012

La barraca de la Costa d’en Jan progressa adequadament


Podem dir que la barraca de la Costa d’en Jan progressa adequadament. Les tasques són feixugues i els obrers s’ho prenen amb la calma que els hi demana el físic que carreguen. 

Avui, el vehicle que transportava el material ha pogut travessar els obstacles que li barraven el camí, gràcies a la intervenció dels auxiliars i la perícia del conductor, que ha tingut l’habilitat de sortejar pedres, xaragalls i d’altres elements que la Natura construeix de forma desordenada.

Un cop arribat el grup que venia motoritzat, s’ha procedit a tallar tres pilars de fusta de 1,85 metres per a suportar la cintra, enginy que haurà de suportar ordenadament les pedres que tancaran la cúpula de la barraca. Aquest element auxiliar ha estat construït pel Josep Linares, un fuster del poble que col·labora de forma altruista amb els veterans aixecadors de pedres.

El Centre Excursionista de Castellar aporta el peculi necessari per a les despeses corrents de material, que són minses i limitades a aquesta obra. Gràcies a aquest material, s'ha ubicat un bon nombre de pedres allà on toca, amb la precisió que dóna el sentit comú, per a tancar una mica més aquell forat neguitós de cúpula. 

La magnitud d’aquesta obra es mereix una aparició de la Verge o de Buda, tant és, que converteixi aquesta barraca en un punt de peregrinatge per als malats de pedra.



dimecres, 6 de juny del 2012

Projecció de la pel·lícula "La barraca de l'Antó"

Aquest divendres, a la seu social del Centre Excursionisa de Castellar projectarem la pel·lícula "La barraca de l'Antó", en la que es podrà veure una aproximació poètica al procés de reconstrucció d'aquesta singular barraca.

dimarts, 5 de juny del 2012

L’obra de la barraca 013 continua endavant


 Les tasques d’avui han estat limitades per la quantitat de material disponible. Han quedat fixades unes quantes pedres ben grosses, quasi un volta sencera, fent més petit encara el forat del sostre. Està previst el concurs d’un fuster molt hàbil que construeixi un cindri apropiat per a finalitzar la cúpula d’aquesta barraca, a la que li faltarà poc per a entrar en competició amb la del Vaticà.
 
El grup no s’està de mans creuades i, en previsió de que serà necessari per a més endavant, han esmerçat el temps escadusser en arranjar la pista per la que pensen fer transitar un vehicle carregat de material, amb la intenció de deixar la seva càrrega més a prop del lloc on s’ubica la barraca i no haver de fer patir la ronyonada més del que cal.

dimarts, 29 de maig del 2012

Etenció d'una urgència a la barraca 57


Avui s’ha solucionat una emergència. El grup havia tingut noticia de l’enderroc accidental d’una part de la barraca número 57 o “del Pere Cardona”, i s’ha decidit donar solució a aquesta urgència, per tal d’evitar un deteriorament més acusat en el decurs del temps.

Aquesta era una de les primeres barraques quina reconstrucció va ser escomesa pels tocats per la pedra de Castellar. És una barraca que va servir d’escola de formació en la poc valorada tasca d’amuntegar pedres amb un cert ordre, per a concloure en una construcció que pugui ser admirada. És evident que els errors hi són presents en tota fase de formació i, pot ser, és aquesta la causa de l’esllavissada que ha patit la seva paret que mira cap a llevant, al costat esquerra de la porta d’accés.

Els membres del grup s’han posat ràpidament en marxa per a escometre les tasques de restauració, aquesta vegada amb una mica més de gràcia donada l’experiència acumulada al llarg de la seva dilatada trajectòria.


Les fases han estat ràpidament completades: Estudi de la situació, neteja del camp de treball, acumulació de pedres separades per mida, recol·lecció del preuat “rípio”, consolidació de la base i amuntegament de pedres allà on han d'anar; en aquesta mena de joc del “Tetris” que suposa encaixar formes de dalt a baix, amb l’inconvenient de la irregularitat de la forma de les pedres que la natura escampa pel bosc. Finalment es restaura la terra del sostre, es taponen els forats amb petites pedres i es gaudeix de l’obra finalitzada.

dimarts, 22 de maig del 2012

Seguim a la costa d'en Jan


El forat a taponar
Les obres dels grans arquitectes són una bona font d’informació. Els membres del grup, sense pretensions més enllà de les seves possibilitats, volen inspirar-se en les obres de Gaudí per a escometre el projecte de la cúpula que haurà de coronar la barraca de la costa d’en Jan.

Fins i tot s’han atrevit a fer plànols per a guiar-se en l’amuntegament de pedres, centímetre més o centímetre menys, per tal de que la simetria sigui l’element que governi aquell conjunt de forces que ha de mantenir la construcció dreta.

Mentre uns es dediquen a ubicar les pedres amb tot l’encert que els hi dóna el seu enteniment, altres s’esforcen en cercar rocs pel voltant, traginar aigua o, si els hi ve de gust, mirar el que fan els companys i animar-los amb fervor.

Els plànos secrets de la cúpula
L’hora sagrada de l’esmorzar esdevé un conclave en el que s’exposen les diferents opinions, altrament dit brainstorming, per allò d’actualitzar els processos de treball. Amb renovades energies i l’ànima plena d’entusiasme, es reprenen les obres per a veure com, de mica en mica, el forat pel que es veu el cel, des de dins de la barraca, es va fent cada vegada més petit.

En aquesta obra encara s’ha de gastar temps i forces, ja es va avisar: no és una barraca vulgar i corrent. Encara que no es conegui un amo disposat a pagar-lo, crec que la seva finalització serà mereixedora d’un bon esmorzar de forquilla. Ja ho veurem ...

dimarts, 15 de maig del 2012

Nova jornada en la barraca Br013A


Els abnegats traginadors de pedra
La restauració de la barraca “de la costa d’en Jan” continua el seu procés. Els membres del grup només es posen d’acord en l’hora que han d’esmorzar, però les pedres van pujant i pujant, amb l’ajuda de l’inestimable ternal.

Així l'hem deixada avui
Aquest cap de setmana es celebra l’aplec de Castellar Vell i el camí que passa a ran de la barraca serà molt transitat. Corre per l’ambient una certa preocupació de què no tots els que passin respectin la construcció i, fins i tot, de què algú prengui mal si s’enfila damunt les pedres. Encendrem una atxa dedicada a Santa Úrsula, protectora de les donzelles verges, per tal d’intercedir davant seu per què la barraca no sigui violada.