La imatge de l'entorn de la barraca va canviant molt y recupera una mica, en allò que és possible, l'estat en el que es trobava quan aquesta construcció era d'utilitat. En el paisatge sobren els pins que han usurpat la feixa a la vinya i cal imaginar l'entorn sense aquests arbres.
La llinda ha esta hissada amb l'ajut del tres-peus i col·locada al lloc que li pertoca, conformant una imatge semblant a un arc de mig punt, o millor d'un quart de punt, a sobre del muntants de la porta. Això li donarà a la barraca un aire de distinció que serà l'enveja de les construccions veïnes. Les parets que flanquegen la porta contribueixen a realçar la seva imatge, a mode de porta d'entrada a un món desconegut, tot i que, un cop a l'interior, l'espai serà molt reduït, el suficient per a fer una migdiada i deixar-se agombolar pels somnis d'aquells mons pretèrits i conversar amb l'esperit del rabassaire que va suar aquelles terres, que segur es mou encara per allà.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada