In vino amicitia

En el decurs de la jornada d'avui, a la barraca del forat li han buidat la panxa. La tenia tota plena de la runa caiguda d'allò que va ser un sostre. També s'ha reparat una mica el marge que constituïa la seva façana. 

El cronista intenta imaginar com se li dotarà d'un nou sostre, a aquesta barraca. L'espai interior no és molt ample com per a encabir parets de pedra, sobre les quals instal·lar una cúpula tradicional. De ben segur que els pedrasequers faran servir la seva creativitat per a tancar-la d'alguna manera. 

A la imatge de capçalera podeu observar les troballes fetes a l'interior de la barraca, elements que demostren que allà hi va haver vida, atès que, amb tota seguretat el canti havia estat ple de vi abans que li caigués tot el pedregam del sostre a sobre. 

In vino amicitia (En el vi està l'amistat). Pocs dubtes hi ha de l'amistat que feien els conreadors d'aquestes vinyes entre glop i glop del vi que munyien de la terra, tot i que, segons diuen, aquest era de mala qualitat. Segurament una amistat només comparable a la que fan els pedrasequers remenant pedres, tot i que ells trien un vi foraster i de qualitat en el decurs de les seves celebracions: negre sec, negre dolç i blanc fresquet.