dimarts, 11 de desembre de 2018

Encara prop de Can Borrell

Els pedrasequers fan tasques de restauració de l’entorn, darrere de les destrosses d’altres que, en nom de la cosa comú, passen pel bosc emulant l’esperit amb el que transitava el cavall d’Àtila per les terres filles del Nord. Està bé que s’esporgui el bosc amb la sana intenció d’evitar accidents que socarrimen, però també s’hauria de tenir cura d’on es deixen les restes tallades, d’un embalum considerable amagador dels camins que uneixen les barraques de pedra seca.

Els bellugardors de pedres seques han fet un esforç considerable per a traçar aquells corriols, mantenir-los transitables i transformar-los en bits per a que es puguin encabir en la pantalla del GPS, tot publicant les rutes que uneixen les barraques que es troben sota la seva jurisdicció. Però si els obrers que talles els pins, orfes de coneixement del significat d’aquestes circumstàncies, llencen a tort i a dret les restes de la seva feina, de poc servirà la màgia que plou del cel emesa pels satèl·lits que es passegen, aliens a tota polèmica, al voltant del planeta. Imagineu que el track de l’aparell diu –Has d’anar per allà – i allà no s’hi pot passar, doncs els pedrasequers seran relegats a les espècies que inspiren desencís. Doncs apa! Darrere dels talla-pins per a netejar els camins (Ostres! Ha sortit un rodolí).

Però, ai las! Tant de bo que això fos tot. Doncs no. Ara venen els obrers, també en nom de la cosa comú, que surten a arranjar les pistes forestals cavalcant una bèstia groga, sobre rodes gegants, que empeny una amenaçadora cullera plena de dents. Aquests tenen una forma peculiar de fer pla el terra del camí pel que passen, en lloc de farcir els clots amb runa o d’altres elements adequats, simplement van mossegant tot el que sobresurt i s’emporten una capa de l’esplanació, rebaixant el seu nivell. La repetició d’aquesta maniobra va deixant els fonaments de les parets de pedra seca per sobre del nivell del camí, afeblint la seva resistència als meteors i provocant esllavissades quan plou. Doncs apa! Darrere de la màquina del rasclet per a tornar a fer la paret (Caram! Un altre rodolí. Cronista, estàs inspirat!).

Qui és el responsable de la cosa comú que fa gala d’absència de sensibilitat vers els patrimoni local?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada