
El seu camp de treball continua a la ubicació de la barraca número 142, allà on tenen feina per a consumir uns quants dies de la seva existència, tot posant en forma el seu físic en aquell gimnàs natural. Fan abdominals, flexions de braços i cames, aixecament de pedres i de vidre, tibar de la corda, caminar pels corriols i xerrar més que les peixateres. Això és vida!

Ara ja comença a baixar la calor i els ànims es mostren més predisposats a suportar l’exercici físic, motiu pel qual cal suposar que les pedres pesaran menys i el seu canvi d’ubicació serà més ràpid, les parets pujaran a velocitats insospitades i el forat del sostre es taparà en un parpelleig (somiar no costa res).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada