Els pedrasequers, seguint l’exemple dels alts executius de l’IBEX, han fet una pausa en les tasques sota la seva responsabilitat i han gaudit de quinze dies de vacances a l’agost, ni un dia més, ni un dia menys. El Sol els ha beneït amb un bronzejat no massa torrat (no els prenguin pel que no són) i han deixat que una incipient barbeta s’instal·li al seu solcat cutis, com les garlandes de la plaça els dies de festa major, però en blanc i negre. Farts d’aguantar néts que s’enfilen a les seves espatlles i cunyats insuportables que sempre volen tenir raó, tornen a la rutina de la que pretenien fugir amb moltes ganes de retrobament, tot i que alguns encara no havien actualitzat la seva agenda i han falta a la feina el primer dia.
Allà els esperava la barraca 142, delerosa de ser agombolada per les expertes mans dels esportistes de la pedra seca. Els rocs han començat a pujar i tot fa pensar que es podrà tenir llesta abans que s’acabi la Sagrada Família de Barcelona, tot i que no és segur en absolut. La seva dimensió i característiques engoliran molta pedra i molta suor fins que pugui ser inaugurada oficialment, sigui pels restauradors actuals o els seus hereus. Mentre tant, els aixecadors de pedres podran mantenir el bronzejat imprès a la seva epidermis, aconseguit en el decurs del seu ben guanyat repòs estiuenc,
A les imatges es pot veure l’estat actual de la construcció, destacant el contrast estètic de la vista frontal de l’entrada amb la pila de pedres que s’acumula al contrafort que aguanta l’estructura. No es pot dir que s’hagi avançat molt respecte de la jornada que va marcar l’inici de les vacances, però la tossuda perseverança dels pedrasequers farà que aquest trencaclosques gegantí tingui un reeixit final.
Els pedrasequers, seguint l’exemple dels alts executius de l’IBEX, han fet una pausa en les tasques sota la seva responsabilitat i han gaudit de quinze dies de vacances a l’agost, ni un dia més, ni un dia menys. El Sol els ha beneït amb un bronzejat no massa torrat (no els prenguin pel que no són) i han deixat que una incipient barbeta s’instal·li al seu solcat cutis, com les garlandes de la plaça els dies de festa major, però en blanc i negre. Farts d’aguantar néts que s’enfilen a les seves espatlles i cunyats insuportables que sempre volen tenir raó, tornen a la rutina de la que pretenien fugir amb moltes ganes de retrobament, tot i que alguns encara no havien actualitzat la seva agenda i han falta a la feina el primer dia.
Allà els esperava la barraca 142, delerosa de ser agombolada per les expertes mans dels esportistes de la pedra seca. Els rocs han començat a pujar i tot fa pensar que es podrà tenir llesta abans que s’acabi la Sagrada Família de Barcelona, tot i que no és segur en absolut. La seva dimensió i característiques engoliran molta pedra i molta suor fins que pugui ser inaugurada oficialment, sigui pels restauradors actuals o els seus hereus. Mentre tant, els aixecadors de pedres podran mantenir el bronzejat imprès a la seva epidermis, aconseguit en el decurs del seu ben guanyat repòs estiuenc,
A les imatges es pot veure l’estat actual de la construcció, destacant el contrast estètic de la vista frontal de l’entrada amb la pila de pedres que s’acumula al contrafort que aguanta l’estructura. No es pot dir que s’hagi avançat molt respecte de la jornada que va marcar l’inici de les vacances, però la tossuda perseverança dels pedrasequers farà que aquest trencaclosques gegantí tingui un reeixit final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada