Represa de les tasques inacabades

El nou mur

El forn de pega ha estat encabit en un parèntesi de pedres seques deleroses de ser barraca. En aquesta jornada, la construcció número 142, obra de doble cos dedicada a l’Anna Maria Pallejà i el Josep Maria Torras, ha tornat a ser agombolada per les atencions dels inesgotables pedrasequers.

La munió de braços frissosos per tocar pedra donava com per a dividir-los en tres grups, sempre parells, és clar. Seccions que han escomès les diferents tasques que calen per a arranjar aquell sagrat lloc com si es tractés de la piràmide del faraó Kheops, o d’un altre d’aquella dinastia, m’és igual.

El primer grup ha escampat les seves forces entre les pedres que anaven pujant per a bastir un nou mur a la base de la construcció.

Finestra FullHD

El segon grup es dedicava a tornar-li la forma al cos en què suposadament residien les persones, tot dotant-li d’una finestra FullHD per a encabir el paisatge. Les previsions dels obrers, sempre difícils de creure, diuen que en el decurs de la propera jornada ja estarà tancada.

Forat a tapar

El tercer i últim grup ha declarat la guerra als arítjols i d’altres elements vegetals indesitjables en aquell reducte. Cal que l’entorn sigui un bon marc per a tan distingida construcció.

Qualssevol passavolant diria que aquell grup d’avis són un pèl llondros, o que el Sol els ha cremat l’enteniment, tot atenent la dita “Val més jeure a l’ombra que treballar al sol”, però ells saben molt bé el que fan i són capaços de refer-se de l’abaltiment que provoca l’aire roent amb un suculent esmorzar.

         - Ep! Les dotze són tocades. Passi-ho bé!