dimarts, 6 de juny de 2017

Pluges i pous

La jornada del dia 31 de maig va ser d’espontani safareig. Les entusiastes mans dels pedradequers són refractàries a la pedra mullada i la pluja d’idees, que va caure paral·lela a la que ploraven les boires, els va deixondir amb una esponerosa dosi d’il·lusió que, com catúfols, van transportar aquell bé de Déu tot enfilant les seves passes, un darrere l’altre, cap el magatzem on guarden les eines: era una bona hora per a posar ordre i fer neteja, tot espantant les mandroses falenes. Un cop finalitzada la tasca, es va celebrar la litúrgia de l’esmorzar en aquell “sancta sanctorum”, per a finalitzar després la jornada amb un unànime amén.

La jornada que ens ocupa ara, lliure de meteors inoportuns, ha vist com s’alçava la paret de pedra seca que completa la restauració del forn de pega. Addicionalment, l’entorn ha estat alliberat d’elements que puguin menystenir aquella obra i s’ha protegit el perímetre amb una cinta de plàstic lligada a unes varetes de ferro, clavades al terra a mode d’acupuntura sanadora. Resulta evident que les cintes no són de camuflatge i, pot ser, cridaran l’atenció de tots els transeünts que circulin per la pista que frega el forn, vagin carregats d’innocent curiositat o de culpa destructora, ja es veurà. El que sí serà mèrit de les cintes, si aconsegueixen mantenir-se allà, és avisar del risc d’esberlar-se el cap en caure dins d’un d’aquells pous, tot i que el problema més greu seria sortir-ne després.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada