Celebració

La jornada d’avui ha estat dedicada a la socialització, a la consolidació de lligams emocionals entre els membres del grup i afegits. L’excusa ha estat l’aniversari d’un dels aixecadors de pedres, que feia 73 anys que va fer el seu primer somriure i li va quedar imprès per a sempre més.

A les 9 en punt del matí, el foc ja cremava per a preparar les brases en les que s’havien de posar morenes les botifarres, la cansalada y les llesques de pa de pagès. Un pebrot i uns tomàquets de l’hort casolà complementaven l’amanida verda amb olives trencades.

Els participants van anar apareixent de mica en mica, fent augmentar el volum de les veus en les múltiples converses creuades que s’establien mentre es preparava el tiberi, delerós d’ubicar-se a la ben parada taula. El cronista va fer la seva petita aportació ajudant a torrar pa, posant-lo a taula i obrint les ampolles de vi amb el llevataps.

Un cop a taula, les botifarres i la cansalada es van passejar pel davant dels comensals deixant-se caure en els plats que les acollien maternalment. L’olla de les mongetes no va parar fins que només va quedar el suc on es banyaven despullades. El pa torrat es deixava rebregar per la vermellosa carn del tomàquet, conformant una simbiosi que cristal·litzava amb el daurat oli del setrill. El vi s’abocava en els gots i en el porró - que no era carlí -, amatent de la seva funció d’ajudant en la deglució d’aquelles suculentes menges, i d’engrescador d’ànimes en pena o soporífer obnubilador de voluntats, en funció del volum trasbalsat.

En aquella estreta i llarga taula es van establir tres entorns de conversa en funció de la geografia: un a cadascun dels extrems nord i sud i un altre al centre del que era partícip el cronista, on es va arribar a un elevat nivell de virtuosisme en les exposicions de les teories sobre la creació i evolució de l’Univers, desvinculant-lo totalment de les qüestions teocràtiques. Es pot dir que tot plegat va acabar en un pacífic empat.

Els carquinyolis, la mistela, el cafè i els licors van posar fi a la festa carregant a la tropa amb més alegria que la que cadascú havia portat de casa seva. D’això es tracta.

Gràcies Ramon.

Dins la barraca número 141, o d'en Pau Jonoll, ja no plou

Quan es dóna per finalitzada la restauració d’una barraca? En quin moment es pot dir: - Això s’ha acabat? Hi ha construccions que tenen una finalització més mancomunada, en les que es requereix una col·laboració constant fins a la seva finalització, quan calen més de quatre mans per a posar la tapadora al seu lloc, més cabassos per a pujar la terra i tants dalls com lliris es planten finalment. D’altres construccions, com la que ens ocupa, tenen una conclusió més difosa pel tipus de pedra emprat, per no haver lliris que plantar en un sostre pedregós, orfe de terra on arrelar. En aquest cas sempre hi ha un pedrasequer que posa l’última pedra, i és a llavors quan es diu – Apa nois!. Això ja està -, tot i que, estimat lector, encara podries anar-hi tu i afegir una pedra més a la pila; serà teu, doncs, el mèrit d’haver acabat la barraca. Ets convidat a fer-ho!

Si en Pau Jonoll aixequés el cap d’allà on el tingui reposat i ben pelat, estaria ben cofoi de la barraca que li ha estat dedicada pel grup d’aixecadors de pedres, tot i les dificultats amb les que s’han trobat. La llicorella és molt trencadissa i no presenta grans llosses consistents per a tancar amb un sostre baix, això ha obligat a anar apilant pedra més petita que, com a conseqüència, obliga a la forma final que té la barraca, com es pot veure a la imatge. Un pèl més alta i hauria sortit un campanar.

Com no podia ser d’una altra manera – i és una característica d’aquest grup -, ha faltat pedra que ha estat arreplegada dels voltants, en aquell treball col·laboratiu que fan aquests pedrasequers: uns cerquen la pedra i la traslladen, d’altres les van posant a sobre i un altre es preocupa de l’obra civil de l’entorn, arranjant carrers i viaranys d’accés amb molta meticulositat, traient la punteta de la llengua d’entre els llavis mentre treballa.

En el decurs de la propera jornada li serà gravat el número corresponent i es procedirà a la cerimònia d’inauguració, amb la intenció que assisteixin tots els membres absent en el dia d’avui. També li seran presses les mides, formes i coordenades, per a deixar constància a la seva fitxa en el catàleg barracaire d'aquesta jurisdicció.

Jornades Europees del Patrimoni

En l’àmbit de les Jornades Europees del Patrimoni, la nostra entitat, junt amb l’Arxiu d’Història, vàrem organitzar una descoberta del patrimoni de la construcció de pedra en sec i d’altres elements locals, com ara els forns de raig urbans que passen desapercebuts i les pedreres del Forn de Raig i del Meima.

De la mà d’en Joan Roura, pel Grup de Recerca de la Pedra Seca del C.E.C., i d’en Roger Rocabert, per l’Arxiu d’Història, els 27 assistents van gaudir d’una passejada en la que es feien diferents aturades als punts en els que es trobaven els elements protagonistes de la jornada, allà on rebien les acurades explicacions dels experts.

S’inicià a l’aparcament que es troba entre la Ronda de Tramuntana i el Carrer Forn de Raig, amb la intenció de mostrar les restes de dos forns de raig que es troben allà mateix, que passen desapercebudes per a bona part dels vianants que freqüenten aquella zona i que donen nom a un dels carrers esmentats.

Aquests forns de raig, molt més productius que els seus antecessor d’olla, van cessar la seva activitat l’any 1972, suposadament per la baixa rendibilitat davant la competència.

La Pedrera del Meima va treballar fins a la dècada del 1960, produint pedra per a vistoses construccions locals, com ara l’església de Sant Esteve, i també de la ciutat de Barcelona.

Costes amunt, passant pel Bosc de Pedres, els participants van gaudir de la visita a diferents barraques de pedra seca que es troben escampades pel Puig de la Creu, entre les que hi són dues de noves que han aparegut en les darreres setmanes, una d’elles molt peculiar per constar de dos cossos comunicats entre si.

Cal fer esment que s'ha iniciat el procés de preparació de l'expedient de la candidatura internacional de l'arquitectura de "Pedra en sec" com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, en el que participen més de sis països i també la Generalitat de Catalunya.

La jornada es va donar per finalitzada al costat del forn de calç que es troba a la sortida del poble, camí de Can Cadafalch.

Cal agrair l’assistència dels participants, així com les exhaustives explicacions rebudes d’en Joan i d’en Roger.

Endavant amb la barraca número 141

Ara que han passat les festes, toca continuar amb la feina quotidiana, i aquesta és la que afecta a la barraca número 141, altrament coneguda com “d’en Pau Jonoll”.

La primera impressió que es va tenir d'aquest obra, que augurava una restauració ràpida i sense complicacions, s'ha vingut avall al mateix temps que s'havia d'enderrocar una paret que mostrava un punt feble a la seva part mitjana.

Les llicorelles presenten l'inconvenient que es trenquen amb molta facilitat, fet que obliga a ubicar-les de forma que quedin ben assentades. En cas contrari pot arribar a produir-se un desballestament de la zona de treball.

Tota aquesta feina requereix concentració, moments extàtics que acceleren el rellotge i més quan els companys que canten les hores no hi són. S'ha esmorzat tard i s'ha plegat passada l'hora de la jornada laboral. S'haurà de demanar als absents que cantin les hores per telèfon per tal de no excedir-se en els temps marcats per a cada pausa.

Jornada d’arranjament i neteja

Així ha quedat, de moment

El proper dia 17 de setembre, dissabte, tindran lloc una activitat relacionada amb les Jornades Europees pel Patrimoni 2016, esdeveniment en el que la nostra entitat col·labora amb l’Arxiu d’Història i l’Ajuntament, organitzant una descoberta per les barraques de pedra seca que es troben disseminades pels voltants del Puig de la Creu, entre les que destaca la darrera adquisició, peça de més envergadura entre les que són conegudes dins del terme de la nostra població, la barraca número 142 que porta el nom de n’Anna Pallejà i en Josep Maria Torras, insignes membres del C.E.C. i actius col·laboradors en les seves activitats.

Estat inicial

Amb motiu d’aquest acte, el grup ha dedicat la jornada d’avui a l’arranjament de l’entorn i a la neteja de senders pels que accedir-hi amb comoditat, per tal de facilitar el caminar dels visitants, participants en les dites jornades.

 Els membres del grup han suat de valent, amb la il·lusió que omple l’ànima quan hi ha consciència d’actes transcendentals. Cofois i satisfets, han tornat cap a casa per a gaudir d’un ben guanyat repòs.