Els avisos de canícula han estat escoltats pel grup que torna a ser pedrasequer. Calia triar una barraca un pèl fresca, que no es trobés sota la directa torradora influència de l’astre rei. Això només es pot aconseguir posant capçades pel mig, de maternals alzines en aquest cas, esquivant les flamarades que plovien del diàfan cel que es pintava en el decurs del matí d’avui. Però, ep!, tot té un límit, i aquest està relacionat directament amb l’obliqüitat de la caiguda del foc: quan es torna vertical, més o menys, cal recollir els trastos i plegar. De fet, el patró és el primer en donar l’ordre i ensinistra el grup en la forma més ràpida de fugir de la paella, tot i que sempre hi ha algun mandrós que s’entesta en posar l’última pedra.
Però no tot es patir l’escalfor del aire. En aquest cas també s’ha pogut gaudir de la seva aromàtica pestilència, efluvis procedents del clavegueram que brolla prop de la ubicació d’aquesta construcció, just sota les últimes cases del carrer de Can Riera a la urbanització del Racó. Aquesta insalubre surgència es troba adobada per la deixalleria que llencen els habitants d’aquelles cases limítrofes, conformant un quadre com els que pinta algun artista modern (no diré el nom que em ve al cap). Realment és lamentable aquesta poca higiene, ja que podria ser un veritable Racó per a passejar i gaudir de la sempre generosa Natura.
En qualsevol cas, els pedrasequers han estat prou hàbils per a distingir les pedres de la brossa, arreplegant llicorella i quars per a restaurar la barraca que portarà el número 139. El nom assignat és “del Roldora”, en honor al lloc on es troba ubicada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada