Els pedrallauners han finalitzar la seva tasca a la Font dels Avellaners. Ells s’haurien passat tot l’estiu allà, gaudint de l’aigua fresca que raja i de la maternal ombra que cau de les capçades però, posats a precisar, cal que recuperin la seva vessant de pedrasequers, tot i que serà complicat trobar una barraca a reparar que gaudeixi d’un entorn protegit per l’ombra. Sempre quedarà la solució d’inventar-se una de nova, allà on el Sol tingui barrat el pas, i gastar la suor justa que declara l’esforç físic, sense altres complements addicionals.
Contemplant l’obra acabada, han fet un brindis amb l’aigua que no s’atura, glops de vida que han estat complementats amb unes saludables cireres.
Ara ja podeu anar a gaudir de l’entorn solitari d’aquell racó del riu, on la remor de l’aigua serveix de fons per al xiuxiueig dels ocells, un espai on fer callar la ment i meditar en saludable introspecció.
La jornada ha estat profitosa, ja que també ha estat alliberat el pas que mena cap a la Font de la Falguera, barrat fins ara per la soca d’un pi que no va aguantar les ventades.
Infortunadament, el riu està bastant orfe d’aigua. No es detecta corrent descendent i els gorgs que encara en tenen la van perdent de mica en mica, evaporada per la canícula. Peixos, crancs i granotes han emigrat cap a terres més humides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada