El dia abans
havia plogut bastant, motiu pel qual el cronista no es va fer present a la
trobada setmanal, pensant que els seus companys prendrien la mateixa decisió,
però estava molt errat en el seu pensament: la febre de la pedra és molt
potent.
El grup ha
finalitzat les tasques de reparació de la barraca número 66, altrament coneguda
com la "d'en Josep Da Silva",
tot dotant-la d'una nova llinda més potent que la volta que se li va instal·lar
en la primera opció, que és per on, sospitosament que va cedir.
Hom es pensa que
una determinada pedra, pel seu volum i pes, no es podrà moure del lloc on jeu,
si no és amb el concurs d'algun estri mecànic. Els membres del grup uneixen les
seves forces i les seves idees per tal d'estalviar-se aquest estri, a vegades
posant-se d'acord i d'altres imposant-se l'acord, el cas és que el resultat
sigui satisfactori per a tothom. Doncs la gran pedra que ara fa de llinda ha estat
testimoni d'aquesta unió de forces i idees, ara ben assentada sobre aquells
muntants, dona fe de la capacitat i/o tossuderia d'aquesta colla d'aixecadors
de pedres.
Ara existeix
l'esperança de que la barraca es mantingui en bon estat per més temps que en la
seva curta vida anterior. I qui sap si tornarà a ser un niu d'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada